dilluns, 24 d’octubre de 2005

Consideracions al voltant de la religiositat



" La religió és una de les secrecions més curioses de la ment humana … Les religions es caracteritzen, en essència, per postular uns agents dotats d’un poder i una providència infinits dels quals no hi ha, de moment, cap mena d’indici consistent ni mesura fiable de cap mena.
La religiositat constitueix un atribut complex del temperament humà que engloba diversos components o trets:

  •  La credulitat en l’acció de forces sobrenaturals que governen el curs de l’univers.
  •  La reverència i submissió davant d’un poder sobrenatural
  •  La tendència a invocar la intervenció d’aquests agents totpoderosos per intentar influir en el seus designis
  •  L’esperança transcendent: el desig de perpetuació en una existència ulterior a la claudicació biològica
  •  Les vivències singulars de perfecció o harmonia absolutes: epifanies reveladores o experiències místiques.
  •  La proclivitat a la congregació, la germandat o la fusió amb altres éssers que comparteixen creences similars.

En els estudis científics sobre les conductes religioses, s’ha pogut observar que hi ha diferències sistemàtiques entre els dos sexes en la proclivitat religiosa: les dones presenten puntuacions superiors als homes tant en les escales de religiositat com en les mesures de pràctica religiosa (pregàries, observances del ritus, preservació d’icones, assistència als oficis, donacions caritatives, …), en totes les cultures estudiades. Encara que aquesta diferència podria ser el resultat de mètodes de criança.
La vellesa és, d’altra banda, el període àlgid de la religiositat i això també ens remet a factors obvis de base biològica.
Estudis amb bessons monozigòtics estableixen que la concordança en la propensió a la religiositat és clarament superior (entre el 50 i el 60 %) a la detectable en altres poblacions estudiades. Per tant, hi hauria un pòsit per a la religiositat, en l’estructuració i emmotllament del cervell, que seria donat fins a cert punt per via genèrica, encara que es deixen uns marges amplíssims per a les influències ambientals.
La proclivitat religiosa sol anar acompanyada d’altres trets com ara el misticisme, esoterisme o el convencionalisme, en canvi no presenta cap relació amb l’agudesa cognitiva, la fluïdesa verbal i altres. És a dir, que els individus molt espavilats i els molt limitats poden compartir, perfectament, fondes creences religioses o una absència completa d’inclinacions devotes.
Som, per tant, davant d’un fenomen del psiquisme humà que ha de complir, per força, algunes funcions molt rellevants en els escenaris de la competició vital. Deu anar així, perquè totes les dades arqueològiques indiquen que les religiós vénen de molt lluny.
Els paleontòlegs cada cop estan més convençuts que la ideació religiosa va aparèixer en un estadi força primitiu de l’evolució dels homínids. Les religions no són uns artificis recents.
A més a més de ser molt antiga, la religió institucionalitzada continua ben activa ara mateix. La innegable secularització de les societats avançades actuals conviu amb fenòmens a l’alça, com la proliferació de sectes de tota mena, la revifada espectacular de les doctrines místiques …. Hi ha una pèrdua d’influència relativa de les religions institucionals a Occident que queda més que compensada pel seu pes creixent a la resta de societats i pels rebrots de religiositat entre les elits més educades de les comunitats riques.
Els il·lustrats del divuit i els materialistes dels darrers dos segles erraren del tot quan profetitzaren l’enfonsament de les religions.
De fet alguns beneficis s’han d’extreure tant a nivell individual i com a grup. Tobeña exposa algunes teories plausibles sobre les funcions de religió al respecte relacionades amb la teoria de l’evolució: David S. Wilson (2002) i Daniel Dennet (1997)
Finalment, les investigacions sobre possibles engranatges neurocognitius de la religiositat han aconseguit obrir algunes dreceres prometedores. Les dades disponibles són encara incipients però tenen una entitat més que suficient per a impulsar fronts de recerca ambiciosos. La possibilitat de discernir amb precisió les interaccions entre els filtres evolutius i les influències ecològiques i culturals que van permetre l’aparició d’aquesta singular adaptació fenotípica en els humans encara queda lluny. Hi ha, però, pistes consistents que han de permetre relacionar les diferències temperamentals en religiositat amb mecanismes neurals particulars. El progrés en aquest àmbit ajudarà a fixar les funcions de la religiositat individual … S’ha de confiar que aquests abordatges prosperin, malgrat que pot anticipar-se, d’entrada que toparan amb notòries resistències."