diumenge, 24 de desembre de 2017

Tancar el forat


“- Sempre és molt dur que es mori una persona, sigui en les circumstàncies que sigui, perquè de sobte es crea un forat al món. I nosaltres hem de tenir el respecte degut a aquest forat, perquè, si no, no es tancarà mai”

- No pots deixar el forat obert, perquè hi podria caure algú
-    
             -  Però de vegades la persona que ha mort s’endú secrets. I un cop es tanca el forat, els secrets ho continuaran sent per sempre
-       
 -     - Si la persona que s’ha mort se’ls ha endut, segur que és perquè eren la mena de secrets que no podia deixar enrere.”

Aquest és un diàleg entre Kumi Adachi, una infermera de la residència i en Tengo, un dels protagonistes de1Q84 de H. Murakami.

Fa uns anys quan va morir el pare ho vaig pensar. ¿Quantes preguntes i converses s’havien quedat en el tinter? ¿Quantes coses no sabré mai i es quedaran en l’oblit? I ara que la mare ja ha perdut la memòria ho torno a pensar. Fem tard i amb la desaparició dels pares, desapareix el seu món, la seva vida, els seus records i també els seus secrets. Segur que hi havia secrets i potser alguns inconfessables.