dimarts, 9 d’agost de 2016

Primers dies d’agost atípics



Agost acostuma a ser un mes sense gairebé notícies, però no està sent així al menys en aquestes primer dies. Si ningú fa res sembla que començarem la tardor amb noves eleccions en l’horitzó. Potser com diu la dita a la tercera anirà la vençuda.
Han passat 6 setmanes des de les segones eleccions i han fet el primer pas d’una llarga caminada. Si continuen a aquest ritme i no dóna pas la impressió que tinguin cap pressa, no arribaran mai al final del seu camí, que suposo que déu ser arribar a assolir un nou govern.
Ningú es surt del guió. De fet no ens cal escoltar les seves declaracions públiques. Fa molts dies que estan dient el mateix, sense canviar ni una coma el seu discurs.
El relat del PP és fidel a l’estil implantat pel seu líder de no fer res i deixar passar el temps que tot ho arregla. Hem guanyat les eleccions i som els que hem de governar. Els altres ens han de deixar formar govern perquè tenim 8 milions de vots. Si no ens deixeu governar seguirem instal·lats en el nostre govern en funcions sense cap tipus de control amb el que ens sentim molt còmodes. En alguns moments he tingut la imatge de Mariano Rajoy assegut sota un dels lleons del Parlament, com fan els indigents a les escales de les esglésies amb la ma estesa implorant als diputats que passaven pel seu davant: "dame algo" "dame tu voto para la investidura"
El relat de Ciutadans que ja ho van provar amb el PSOE i ara ho proven amb el PP. Nosaltres ja hem fet la nostra proposta. Donarem via lliure al PP amb l’abstenció en segona volta. No ens agrada del tot, però no tenim un altre remei pel bé d’Espanya. Ja que hem de fer, intentarem pactar el sostre de dèficit i el nou pressupost. Ara li toca moure fitxa al PSOE i especialment al seu candidat.
El relat del PSOE que està patint un veritable pressingPSOE, però sobre tot, un pressingSánchez. De moment no es mouen del No. L’encarregat de formar govern i de presentar-se a la investidura és Rajoy, per tant, és ell que hi ha de moure fitxa i cercar pactes amb altres forces per assolir la mítica xifra dels 176. Vist on estem trobo faltar que facin pública una proposta del tipus: “Ens abstindrem si Rajoy compleix les condicions següents en el seu programa de govern”. D’aquesta manera posarien la pilota a la teulada del PP i potser es treurien la pressió.
El relat de Units-Podem acostumats a com ens tenen a la seva verborrea i incontinència verbal  és gairebé inexistent. Estan molt callats, especialment el seu líder. No van obtenir els resultats que esperaren i estan descol·locats. No saben què fer. Amb la boca petita també pressionen a Pedro Sánchez per tal que explori un possible acord amb ells, però tampoc fan cap pas endavant en cap sentit.
Només ha faltat conèixer les darreres dades del CIS que venen a dir que en unes hipotètiques terceres eleccions els resultats no variarien. La conclusió és ben senzilla: o molt canvien les coses o tindrem govern en funcions per molt més temps. I així qui dia passa, any empeny. Tots a seguir cobrant sense fer la feina que els toca.
Proposo canviar la llei: després de les eleccions els càrrecs elegits no començaran a cobrar fins que tinguem un govern que governi, i al govern en funcions se li embargarà el sou fins a tenir nou govern. 
Foto de El Confidencial
 El quadre que surt com a fons d'aquesta foto és tota una declaració d'intencions: això de la investidura és un "lio" utilitzant el brillant vocabulari al que ens té acostumats el nostra president en funcions permanent. Un "lio" del no en sortiran fàcilment.