Lourdes és un lloc de pelegrinatge
des de moltes parròquies catalanes. Que jo recordi de nen hi vaig estar un
parell de vegades, una amb els pares i un altre en una sortida des de Casa
d’Arro, la casa de colònies d’estiu dels franciscans on vaig passar-hi tres
estius.
Els meus pares que en un principi
no eren religiosos tenien una estranya afició a visitar aquests llocs. Recordo
que també vam visitar Fàtima a Portugal. I en les dues visites turístiques a
Roma van mostrar molt interès per poder veure el Sant Pare i els dos cops el
vam poder veure. És evident que la religió catòlica i la seva cultura ens marca
més la vida del que realment creiem.
Des de la publicació d’aquest
llibre, ja fa uns quants anys (Premi Sant Jordi 2007) vaig sentir curiositat
per llegir-lo i conèixer encara que fos de forma novel·lada la història de les
aparicions de la verge a Lourdes. Hi ha nombrosos temples i santuaris dedicats
a Lourdes arreu de Catalunya: a Osona, al Berguedà, ... Senyal de la devoció a
aquesta verge.
El fenomen de les aparicions
sembla un fenomen del passat. No tinc present que actualment es produeixin
aquestes situacions. Com és que actualment no hi aparicions d’aquesta mena? Ja
no ens les creiem? Potser és que mai han existit en realitat i que tot és un
simple muntatge amb més o menys fortuna.
En el llibre s’alternen capítols
en primera persona amb un diàleg de Bernadette amb una senyoreta, amb capítols
en tercera persona que complementen la seva història i ens donen el punt de
vista d’altres personatges.
Les aparicions es van convertir
en un fenomen social gairebé d’immediat. Em sobta molt com en una època en que
les comunicacions no eren ni molt menys com ara, amb pocs dies es mobilitza una
multitud al voltant de la cova de les aparicions que només són visibles per
Bernadette, ja que la resta dels assistents no veuen res de res. I no només
crida l’atenció dels veïns de Lourdes. També s’omple el lloc de visitants i
curiosos d’altres indrets.
“Pensa que si tu no vols, ningú per poderós que sigui et podrà fer
canviar la convicció. La voluntat d’una xiqueta sembla tant poqueta cosa com
una gota d’aigua, però pensa que moltes gotes d’aigua juntes es converteixen en
un raig que té la força de fer girar la pedra del molí”
Malgrat que l’Església oficial al
principi es mostra contrària a acceptar-les ben aviat també es puja al carro
del populisme.
Ben aviat tothom vol parlar i
tocar a Bernadette “De tant en tant, quan algú m’abraçava notava una xinada al clatell o
una estrebada al vestit, i de primer em pensava que potser l’anell se li havia
enganxat als meus cabells o a la roba. Després em vaig adonar que el que
pretenien era arrencar-me un cabell del cap, un botó, un fil de roba, i
emportar-se’ls com a relíquies.” Mai he entès aquesta afecció a tenir
objectes de gent famosa o la persecució d’autògrafs o fer-se selfies amb ells,
però aquest és un fenomen que ha anat a més. La veneració per alguns
personatges públics s’apropa molt al fervor religiós. Avui en dia en tenim
molts exemples.
Lourdes ha esdevingut tota una atracció
amb milions de turistes i pelegrins any rere any amb el que suposa de negoci
per tot el que envolta.
A mesura que avança la narració i
amb el pas dels anys comencen els dubtes en Bernadette “Tal volta la mística en excedència no està del tot segura de les
visions de Lourdes i en les entrevistes té por de caure en alguna contradicció”
Per evitar-ho sempre hi ha algun religiós present en les entrevistes en les que s’acaba creant un relat
sobre les aparicions que va repetint i repetint als seus interlocutors.
L’Església és sempre molt hàbil en la creació de relats, i està molt atenta a
no cometre errades que puguin malmetre el seu prestigi.
“A mesura que passaven els anys, em preguntava si les aparicions havien
sigut veritat, o potser només m’ho semblava que veia la Santa Verge”
Presenta els seus dubtes al confessor, i també a altres personatges, però tots
la fan enrere, pel que suposaria fer públics aquests dubtes. Fins i tot, ella
mateixa es planteja si les aparicions no van ser només que somnis. És possible
que aquests dubtes siguin una llicència narrativa del propi Pep Coll i que no
hi hagi base real per saber-ho, però de ben segur, que si s’haguessin produït
la totpoderosa Església no hagués permès de cap de les maneres donar-hi llum
pel que hauria suposat d’enfonsar el negoci.
Pep Coll és un bon narrador,
d’aquells que sap explicar històries. El llibre m’ha agradat. Recomanable pels
que tinguin algun interès en el fenomen de Lourdes i les seves aparicions.
Altres opinions a la xarxa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada