dimarts, 16 d’agost de 2016

L’atracció de Lourdes



Lourdes és un lloc de pelegrinatge des de moltes parròquies catalanes. Que jo recordi de nen hi vaig estar un parell de vegades, una amb els pares i un altre en una sortida des de Casa d’Arro, la casa de colònies d’estiu dels franciscans on vaig passar-hi tres estius.
Els meus pares que en un principi no eren religiosos tenien una estranya afició a visitar aquests llocs. Recordo que també vam visitar Fàtima a Portugal. I en les dues visites turístiques a Roma van mostrar molt interès per poder veure el Sant Pare i els dos cops el vam poder veure. És evident que la religió catòlica i la seva cultura ens marca més la vida del que realment creiem.

Des de la publicació d’aquest llibre, ja fa uns quants anys (Premi Sant Jordi 2007) vaig sentir curiositat per llegir-lo i conèixer encara que fos de forma novel·lada la història de les aparicions de la verge a Lourdes. Hi ha nombrosos temples i santuaris dedicats a Lourdes arreu de Catalunya: a Osona, al Berguedà, ... Senyal de la devoció a aquesta verge.
El fenomen de les aparicions sembla un fenomen del passat. No tinc present que actualment es produeixin aquestes situacions. Com és que actualment no hi aparicions d’aquesta mena? Ja no ens les creiem? Potser és que mai han existit en realitat i que tot és un simple muntatge amb més o menys fortuna.
En el llibre s’alternen capítols en primera persona amb un diàleg de Bernadette amb una senyoreta, amb capítols en tercera persona que complementen la seva història i ens donen el punt de vista d’altres personatges.
Les aparicions es van convertir en un fenomen social gairebé d’immediat. Em sobta molt com en una època en que les comunicacions no eren ni molt menys com ara, amb pocs dies es mobilitza una multitud al voltant de la cova de les aparicions que només són visibles per Bernadette, ja que la resta dels assistents no veuen res de res. I no només crida l’atenció dels veïns de Lourdes. També s’omple el lloc de visitants i curiosos d’altres indrets.

Pensa que si tu no vols, ningú per poderós que sigui et podrà fer canviar la convicció. La voluntat d’una xiqueta sembla tant poqueta cosa com una gota d’aigua, però pensa que moltes gotes d’aigua juntes es converteixen en un raig que té la força de fer girar la pedra del molí
Malgrat que l’Església oficial al principi es mostra contrària a acceptar-les ben aviat també es puja al carro del populisme.
Ben aviat tothom vol parlar i tocar a Bernadette  De tant en tant, quan algú m’abraçava notava una xinada al clatell o una estrebada al vestit, i de primer em pensava que potser l’anell se li havia enganxat als meus cabells o a la roba. Després em vaig adonar que el que pretenien era arrencar-me un cabell del cap, un botó, un fil de roba, i emportar-se’ls com a relíquies.” Mai he entès aquesta afecció a tenir objectes de gent famosa o la persecució d’autògrafs o fer-se selfies amb ells, però aquest és un fenomen que ha anat a més. La veneració per alguns personatges públics s’apropa molt al fervor religiós. Avui en dia en tenim molts exemples.
Lourdes ha esdevingut tota una atracció amb milions de turistes i pelegrins any rere any amb el que suposa de negoci per tot el que envolta.
A mesura que avança la narració i amb el pas dels anys comencen els dubtes en Bernadette “Tal volta la mística en excedència no està del tot segura de les visions de Lourdes i en les entrevistes té por de caure en alguna contradicció” Per evitar-ho sempre hi ha algun religiós present en les  entrevistes en les que s’acaba creant un relat sobre les aparicions que va repetint i repetint als seus interlocutors. L’Església és sempre molt hàbil en la creació de relats, i està molt atenta a no cometre errades que puguin malmetre el seu prestigi.
A mesura que passaven els anys, em preguntava si les aparicions havien sigut veritat, o potser només m’ho semblava que veia la Santa Verge” Presenta els seus dubtes al confessor, i també a altres personatges, però tots la fan enrere, pel que suposaria fer públics aquests dubtes. Fins i tot, ella mateixa es planteja si les aparicions no van ser només que somnis. És possible que aquests dubtes siguin una llicència narrativa del propi Pep Coll i que no hi hagi base real per saber-ho, però de ben segur, que si s’haguessin produït la totpoderosa Església no hagués permès de cap de les maneres donar-hi llum pel que hauria suposat d’enfonsar el negoci.
Pep Coll és un bon narrador, d’aquells que sap explicar històries. El llibre m’ha agradat. Recomanable pels que tinguin algun interès en el fenomen de Lourdes i les seves aparicions.

Altres opinions a la xarxa: