Molt
emotiu el comiat del Xiri, els cinc minuts d’aplaudiments m’han colpit
extraordinàriament. I la sortida del fèretre amb les despulles sota la
pluja, m’ha recordat un altre moment molt emotiu encara que molt
diferent: la I cursa memorial Ramon Oliu a Cantonigros. Talment semblava que el cel també plorava en aquests moments. Ha mort tal com va viure amb coratge, valentia i fidelitat al seu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada