Feia temps que en Julio Medem
ens tenia a dieta. Tenia ganes de tornar a veure que ens oferia.
M’agrada el seu cinema. La manera que té d’explicar les seves històries,
i malgrat que anava amb prevenció a veure la seva darrera pel·lícula,
sobre tot, per la gran propaganda que l’ha rodejat, he de dir que m’ha
continuat agradant.
Com
sempre presenta una història diferent i explicada de manera molt
personal, amb el compte enrere o potser endavant de 10 a 0. Ana la
protagonista ha de tornar enrere, i cercar dins seu en el seu passat més
remot per poder seguir endavant. Possiblement ell mateix després dels
fets colpidors que li han passat els darrers anys també tenia aquesta
necessitat de tornar enrere per començar de nou.
La
pel·lícula em va atrapar fins que Ana retorna a la illa davant la
imminent mort del seu pare, però a partir del viatge a New York la
història perd interès i de fet el que podríem considerar fins aquell
moment com una història rodona, aleshores ho deixa de ser a la recerca
d’un final no gens reeixit.
No
és la seva millor obra però continua sent interessant i diferent, amb
una actriu novella que és una gran descoberta i amb imatges i una
utilització de la càmera que com sempre em deixa atrapat dins de la
pantalla.
Deixant
a banda, l’interessant documental de “La pelota vasca. La piel contra
la piedra” les meves favorites són “Tierra” i “Los amantes del círculo
polar”. A veure si ara no haurem d’esperar tan per veure la propera. Com
m’agradaria que acabés elaborant la promesa “Aitor, La piel contra la
piedra” que tenia que ser la continuació en ficció de “La pelota vasca”!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada