Fa 50 anys de la publicació de “On the road” de Jack Kerouac i 40 de “Cien años de soledad”.
De
petit era un mal lector. De fet no llegia pràcticament res, excepte
Cavall Fort i llibres de Julio Verne i Mark Twain d’una col·lecció
d’Editorial Bruguera, però dels que em limitava a llegir les pàgines on
hi havia els dibuixos. A l’escola al llarg del batxiller de lletres
m’obligaven a llegir llibres clàssics, recordo Antígona i La Gitanilla.
Però mai els llegia, la introducció i la contraportada eren suficients
per fer el treball que demanaven i, fins i tot, treure bona nota.
A
primer d’Universitat, un any ple de vagues, dos llibres absolutament
diferents em van enganxar a la lectura: “Cien Años de Soledad”, i “On
the Road” editat en la col·lecció Star Books. Aquest darrer és
autobiogràfica i explica els viatges de l’autor i els seus amics de la
Beat Generation per Amèrica. Segons explica la llegenda la va escriure
d’una sola tirada en un rotllo de paper únic en pocs dies i la va
presentar a l’editor.
Aquells
viatges per Amèrica es van convertir en mítics en una generació que
utilitzàvem l’autoestop i l’inter-rail com a mitjà econòmic per viatjar
amb la motxilla a l’esquena. De Kerouac també vaig llegir “Els pòtols
del Dharma” traduïda al català per Manuel de Pedrolo, i de la Beat Generation, Howl d’Allen Ginsberg també a Star Books i “El almuerzo desnudo” de William Burroughs.
Amb els anys també he llegit altres libres de Gabriel Garcia Màrquez, però cap se m’ha gravat a la memòria com aquell primer llibre.
De fet, després de tants anys, encara ara recordo aquests dos llibres i els considero dos dels millors llibres que he llegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada