diumenge, 9 de gener de 2011

Prohibir prohibir

Seguim amb les prohibicions i les regulacions. Cada cop la llista és més llarga. És ben curiós el fenomen. Des de fa un temps, no m'atreveixo pas a posar una data, la solució a tots les nostres mals és prohibir. Bé, de fet moltes vegades, és un clam social el que demanda la prohibició de certes conductes. Si seguim així aviat serà més fàcil fer una llista del que es pot fer, que no pas del que està castigat per la llei. I consti que personalment no m'afecta la prohibició de fumar ja que no he fumat mai, però em cansa aquest afany de regular tota la nostra vida quotidiana. Fins i tot, m'agafen ganes de posar-me a fumar pel simple fet de portar la contrària. Cadascú ha de ser és prou madur per prendre les seves decisions i no dependre de la protecció del papà Estat.
Prohibit prohibir era un dels lemes del maig del 68 ja molt llunyà en el temps i en el record. Però la generació que avui en dia ens governa és directament hereva d'aquell maig i els seus mites. No el va pas viure, però de ben segur que va ser un dels mites de la seva joventut.
I ara que ja fa temps que és la generació que està en el poder acumula una prohibició rere l'altre, així com també, un reguitzell de privatitzacions de serveis públics. És ben estrany sembla que volen tirar terra sobre els seus pecats de joventut, i deixar-los ben enterrats i oblidats.
Al pas que anem queda cada cop més lluny la legalització de les drogues que de ben segur estalviaria molts dels mals associats que comporta el seu consum i, sobre tot, la delinqüència i el gran negoci associat al seu tràfic.
Està clar que si la única solució que trobem és anar prohibint és que alguna cosa, o possiblement moltes, no fem bé. Caldria reflexionar i cercar una altra sortida a tots aquests neguits que ens preocupen com a societat. Potser la solució està en una altra manera d'educar, quina ?

Espai lliure de fums