Un fill i un
pare caminen per una Amèrica hostil després d'un gran desastre. Un viatge en
direcció al mar, a la cerca d'una possible esperança, la recerca
d'una salvació incerta en un món destruït amb bandes caníbals i assassines
per tot arreu. El món és un lloc inhòspit, núvol, gèlid, gris, gairebé sense
vida on la major part de l'especie humana en aquesta situació límit reacciona
de forma violenta. En aquest viatge el pare intenta educar al fill, fer-li
distingir entre el bons i els dolents. És una situació extrema on la norma és
la supervivència: “o jo o els altres”. Quan es troben a algú
són desconfiats. Com saber a quin bàndol pertany? Serà dels bons o dels
dolents ? És difícil destriar i saber què fer. Ser generós no és possible
quan la teva pròpia supervivència està en joc. Res és fàcil i cal ser egoista
en molts moments si es vol sobreviure. Una metàfora del món actual en plena
crisi?
John Hillcoat,
un director semidesconegut fa una molt bona adaptació de la novel·la de
Cormac MaCCarthy amb una sòlida interpretació de Viggo Mortensen
i del nen Kodi Smit-McPhee.
La fotografia de Javier
Aguirresarobe juntament amb la música de Nick Cave
aconsegueixen una excel·lent ambientació
És la segona
gran pel·lícula basada en una novel·la de Cormac McCarthy
que veig. L'altre havia estat, com no?, No és país per a vells. En les dues hi ha referències a Déu, un Ésser Superior. I ambdues
semblen deixar elements per resoldre que fan venir ganes de posar-se a llegir
els llibres i esbrinar alguna cosa més d'aquest autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada