Esperonats pel boom de la construcciói la bona època econòmica que vàrem viure fa poc temps és va urbanitzar tot un futur barri, el que pomposament s'anomenava el penúltim barri de Sabadell: Can Gambús.
Es van fer els carrers i un bonic parc del que havia ser un nou barri ple de pisos i casetes. Però un cop acabada la seva construcció, els carrers i el parc han quedat deserts. I mai millor dit: carrers asfaltats, voravies, faroles, bancs, arbres, parc rodejant el turó on hi ha la masia de Can Gambús, i també zones de matolls, i ben poca gent.
Primer de tot, es van convertir en un bon lloc per entrenar amb llum artificial, sense cotxes, i sense fang, ... També fa temps que he pensat que podria ser un bon lloc per una cursa nocturna d'orientació. A veure si algú s'anima a fer el mapa de la zona ?
Però l'altre dia hi vaig descobrir una nova utilitat: Parc desert, vistes esplèndides (Puig de la Creu, La Mola, Montserrat, Serra de Galliners) sol, bona temperatura, solitud, silenci, cel blau, petits núvols allà lluny simplement per decorar, i un bon llibre a les mans, què més es pot demanar ?
Certament, tot un luxe del que puc gaudir a cinc minuts de casa gràcies a la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada