Un
Nadal més, el tret de sortida d’aquestes festes s’ha avançat, amb la
il·luminació nadalenca dels carrers, tota mena de publicitat, les
paradetes al carrer, l’obertura dels comerços tots els dies i a totes
hores, i la marea creixent de gent pel carrer comprant al repetitiu so
de les nadales.
Un
Nadal més, escolto i llegeixo a gent que confessa que li no li agraden
aquestes festes i en canvi els carrers segueixen estant plens. A mesura
que s’apropa el Nadal, el ritme s’accelera, els carrers es fan
impossibles. Està ben vist criticar, dir que no ens agraden, però les
continuem celebrant. No podem anar contracorrent, la publicitat ens
empeny al consum impulsiu i a voltes inconscient.
Un Nadal més diem que no, però és que sí.
Un
Nadal més, no està gens clar que es celebra, ni què és exactament el
Nadal per cadascú. Segurament hi ha tants Nadals i tantes celebracions
diferents com persones: una festa religiosa, una tradició familiar, un
intercanvi de regals, un gran menjar ...
Un
Nadal més, arriba el gran dia i tot el que els dies previs era gent pel
carrer amunt i avall amb cistells, bosses i paquets de cop i volta
desapareix i els carrers resten gairebé deserts. M’agrada aquesta
tranquil·litat que es respira.
Un
Nadal més tothom es tanca a casa, la seva o la d’algun familiar i allà
es passa el dia al voltant d’una taula excessivament farcida.
Un
Nadal més s’ha complert la primera etapa d’aquestes festes, però això
no s’acaba aquí, encara manquen dues fases més. Per sort ja fa uns anys
que en puc prescindir d’aquesta continuïtat i encarar els dies que
resten per tornar a la feina com uns simples dies de festa per gaudir-ne
al meu aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada