No fa massa havia llegit el llibre
i em feia gràcia veure la pel·lícula encara que ni el director ni el
protagonista de la mateixa em despertaven massa entusiasme, i de fet,
d’una història de la que podia sortir una pel·lícula interessant he
sortit decebut.
Eduardo Noriega
està bé com a policia dur i violent i corrupte que vol protegir al seu
germà, però deixa molt que desitjar la seva interpretació de Valentí el
germà discapacitat. No troba el registre adient per aquesta
interpretació.
La
relació entre els germans, la part més interessant del llibre, està poc
explicada en la pel·lícula. De fet, crec que una persona que no hagi
llegit la novel·la pot tenir dificultats per comprendre el que passa en
la pantalla. I el final, no té res a veure amb el final del llibre, com
gairebé sempre que un director de cinema porta a la pantalla gran la
història d’un llibre.
No m’estranya gens que Juan Marsé hagi manifestat que no li ha agradat gens l’adaptació que s’ha fet de la seva obra. Aquesta és la quarta pel·lícula de Vicente Aranda
basada en un llibre de Juan Marsé. De fet la major part de les seves
novel·les d’una manera o un altre s’han portat al cinema. És un autor
molt cinematogràfic, està molt influenciat per les hores i hores que
d’infant i adolescent havia passat al cinema del seu barri en les
sessions de programa doble i triple. Moltes vegades al llegir-lo ja et
ve automàticament al cap la possible pel·lícula i, fins i tot, els
possibles protagonistes.
La
major part de les pel·lícules d’Aranda són guions fets a partir
llibres, i fa molt de temps que no he vist una pel·lícula d’ell que
m’hagi agradat. De fet em tinc que remuntar a La muchacha de las bragas
de oro, la seva primera pel·lícula basada en un llibre de Marsé, per
cert millor pel·lícula que llibre en aquella ocasió, tot i ser Premi
Planeta. Però d’això ja en fa molts anys.
2 comentaris:
Fa temps que vaig llegir el llibre i vaig veure la pel·lícula i coincideixo del tot amb tu amb el que dius sobre la relació entre els germans i que el film és molt més fluix que la novel·la, que ja acostuma a passar.
De Vicente Aranda em quedo amb Amantes, basada en fets reals.
Ara no recordo si he vist Amantes. La miraré.
Publica un comentari a l'entrada