Aquest és el tercer llibre que llegeixo d’Irene Solà. M’agrada com escriu, sobretot la seva prosa poètica. Les seves històries tenen moments brillants que m’enganxen, però hi ha molts moments en els que em perdo. Això mateix m’ha passat en la seva darrera proposta.
Una narració entre els temps
foscos del segles del bandolerisme, les bruixes i el dimoni i elements actuals
que potser no estan tan lluny d’altres temps com ens pensem. Un batibull de
llegendes de dimonis i bandolers formen aquest llibre... formen el substrat del
llibre,,,, però té sentit com a conjunt? Té sentit com a novel·la?
“Un món màgic entre mig del bé
i el mal, farcit d’elements entre la realitat i el fantàstic, entre la vida i
la mort... “
M’han encantat com comença cada
un dels capítols:
Matinada: “La foscor
era morada i bellugadissa, opaca, grana i alhora blava, zumzejant, pigallada,
cega, espessa, fonda i brillant a la vega”
Matí: “El sol havia
sortit, però brillava apressat i esblanqueït perquè unes bromes allargassades i
vent fred l’interceptaven”
Migdia: “El sol es va
enfilar fins a la meitat del cel, blanc i fredorós, com si anés nu... el mas
tancava els ulls i allargava la cara perquè els rajos delicats li llepessin la
façana”
Tarda: “El cel es va
tapar. Van arribar primer bromes clares, esfilagarsades, ràpides, volant
baix...”
Vespre: “La llum que
entrava per la finestra era lila, i enfosquia les coses dins la cuina,
cadascuna resseguida per la seva pròpia ombra”
Nit: “La Marta
“assegurava que no sabria pas què fer-ne, ella, d’aquell llamp de mas, amb tots
els seus racons, i tots els seus sorolls, i tots els seus silencis, i afegia
que avui amb el rebombori de la pluja gairebé els sentia, els xiuxius i les
rialles, els cops i les passes”
El mas, un dia, una vida, moltes
vides simultànies. Un mas que guarda tot el que hi ha passat al llarg dels
anys. Tot passa al Mas Clavell i als seus voltants, sota l’ombra del Montseny. Un
Mas Clavell, cremat i derruït, però després reconstruït, i ... “tants
esdeveniments del món com vulguin citar-se van tenir lloc durant molts anys,
ignorants i ignorats per aquell mas encotillat” El mas conserva les vides
de tota la família, sobretot de totes les dones de la família que hi ha viscut.
Les dones en son les protagonistes i les narradores de tot el que passa.
La saga femenina del mas Clavell
comença amb la Joana. “La Joana havia demanat un home de totes les maneres
que es pot demanar un home”. Ni Déu, ni la Verge, ni Sant Antoni li van fer
cas. Aleshores ho va demanar al dimoni i aquest li va donar al Bernadí. Es van
casar a Sant Miquel dels Barretons.
 |
| Montseny, març 2018, prop de Sant Martí dels Barretons |
La narració va endavant i enrere.
Els personatges de les diferents èpoques s’interrelacionen
“Els anys anaven despistats,
cada vegada més de pressa, cada vegada més lleugers i desbocats. I en aquella
casa i en aquella muntanya, i a tot arreu, si ho pensaves, el temps havia fet
sempre el que li havia donat la gana”
IRENE SOLÀ
Et vaig donar ulls i
vas mirar les tenebres
Anagrama; 2023; 168
pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada