“Són les dotze de la nit i
Arístides, fill únic, no ha tornat a casa. Cada volta torna més tard, sobretot
els divendres i els dissabtes... Alapont pensa que, tot i que no ho sap fer i
ho detesta, ha de parlar-hi dur, inculcar-li una mica d’aquella disciplina,
d’aquell rigor que ell serva en tot i del qual potser li’n sobra...”
Alapont té 55 anys i Arístides,
15. La mare, Helena, va morir quan el fill en tenia 6 anys. Fa un temps que
Alapont està preocupat pel seu fill.
Arístides considera que “el
pare era previsible, pla, anodí...” Com bon adolescent pensa “...el pis,
les classes a l’institut, el poble. Quina asfixia!”
En canvi el pare pensa tot el
contrari, És partidari de la rutina: “ens calen rituals, hàbits, protocols.
No podem partir de zero cada vegada”
El que llegim en les seves
primeres pàgines és una història “normal”: el problema d’Alapont amb el seu
fill adolescent que s’està descarrilant. Poc té a veure amb el que Baixauli ens
té acostumats. Però ben aviat ens endinsa en el seu món literari particular.
Apareixen el seu paisatge i els seus personatges habituals i es transforma en
quelcom de diferent. Apareixen vells coneguts: Risto, Ferragut, Orofila,
Crisòstom, Màrius Monturiol, Fergus, ...
“Alapont va prendre
consciència de la seva insignificància com a individu. No era ningú, no havia
fet res important. Una fulla arrossegada pel vent”. De fet tots som una
mica com Alapont.
Aleshores acudeix a Màrius
Monturiol i escolta el que diu: “per poder escoltar bé els grans artistes
cal silenci, pau, calma. Perquè els grans artistes no parlen a crits,
xiuxiuegen”. I aquest parafrasejant a Robert Besson li explica el que ha de
fer: “Fes que aparega allò que, sense tu, mai no es veuria”
I es posa mans a la feina. Crea
un artefacte de fusta. “Mai havia emprés una idea tan ambiciosa, un objecte
tan complex, de tal magnitud”. Li dona molta feina, però al cap de molts
dies aconsegueix el que volia.
Construeix un artefacte, un
artefacte que té com a finalitat el seu fill. “La finalitat és el meu
fill... L’artefacte n’és l’ombra, el destí. Ell no sap ni que existeix... Sense
la màquina qui sap què hauria sigut d’ell! És l’únic important que he fet, el
que em dona sentit”
Sembla que l’artefacte ha estat
útil ja que Arístides ha aprovat totes les assignatures al final del segon
trimestre i sembla interessar-se per vídeos i pel·lícules, encara que continua
esquerp i poc comunicatiu amb el pare.
Arístides es proposa “no vull
fer entreteniment, no vull ser previsible, vull obrir portes a racons inèdits.
Inquietants? Balsàmics? Tant més. Epifànics”. De fet d’alguna manera és el
que vol el mateix Baixauli amb les seves obres. “La creativitat brolla als
límits, en la indefinició on acaba una cosa i encara no en comença una altra”
Arístides es fa gran i es casa
amb Margaret i té un fill Rob “... anhelava ser un artista radical, que no
feia cap concessió. Què en quedava, d’això? En què s’hauria convertit, nou anys
després? El balanç no li feu cap goig”. ¿Quants som els que quan érem joves
volíem canviar-ho tot, i finalment claudiquem i ens adaptem a viure en un món
que no ens agrada sense fer res per canviar el seu rumb?
“El món, com el cine, és
respiració. Depèn d’un moviment, d’un ritme, d’un alè. Cavall, atleta, ocell,
És això, Margaret! Ara mateix sentim la respiració del món!”
Tot i no ser una de les seves
millors novel·les si t’agrada Baixauli en gaudiràs. Ara bé, si no t’agrada
segurament millor que no el llegeixis.
Considero que el món que Baixauli
va començar a crear amb “L’home manuscrit” i que va continuar sobretot
amb “La cinquena planta” està esgotat i convindria que comenci a
explorar nous camins. Com escriu ell mateix cal que apunti de nou a
l’impossible tal com ja ha fet abans amb les obres anteriors: “el món és de
qui s’esforça, de qui resisteix, de qui no es resigna, de qui cerca, de qui
apunta alt. Cal apuntar, fins i tot, a l’impossible. Quedar-me a mig camí de
l’impossible és anar molt més lluny que conformar-me amb el que tinc a mà”
MANUEL BAIXAULI
Cavall atleta ocell
Periscopi, 2024; 249 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada