divendres, 4 de gener de 2008

The curious incident of the dog in the night-time

Molt i molt divertit, fàcil i ràpid de llegir amb un llenguatge planer, escrit des del punt de vista d’un nen autista. Malgrat que el que li passa, sobre tot, el seu viatge en solitari fins a Londres per trobar-se amb la seva mare és força inversemblant, moltes de les reflexions que fa i la forma en que explica el món s’apropa molt a la que podria ser la forma de veure el món d’un nen autista.

 
En alguns moments em recordava a un nen i després noi autista de l’escola d’educació especial en la que vaig treballar molts anys. Un noi que a vegades fugia sol i que de més gran en aquestes fugides havia arribat a agafar el tren. He pensat que moltes de les coses que s’expliquen en el llibre són coses que li podien passar, bé de fet que li poden passar. Reben molta més estimulació externa que nosaltres, es fixen en molts més detalls i això els provoca un gran neguit i angoixa ja que no són capaços de controlar-ho. Necessiten espais en el que tot sempre estigui igual i controlat, per no tenir-se que preocupar pel que passarà, per les possibles sorpreses que els pot generar el món i no tenir que estar atents a tot el que passa i que si és excessiu els pot arribar a aclaparar i conduir a reaccions que ens poden costar d’entendre
Quan passa quelcom que no preveuen reaccionen de forma desmesurada. És la forma seva de defensar-se davant d’un món extern que interpreten agressiu.
El final és massa inversemblant: superar tots els obstacles que troba en el camí per arribar a casa de la seva mare i el final feliç. Però és un llibre interessant per les persones que ignoren com és el món dels autistes, sobre tot, si s’està amatent a com el protagonista interpreta la realitat i reacciona davant del món. Molt interessant quan explica el paisatge que veu a través de les finestres del tren, una persona normal veu un camp amb vaques, ell veu un camp d’un color determinat amb un nombre determinat de vaques situades d’una manera determinada i d’uns colors determinats.
També interessant l’explicació gràfica del que veu a l’arribar a l’estació de tren de Londres, farcida de cartells d’informació i de publicitat que l’autista rep amb un fort impacte sensorial que no pot ordenar, i ni molt menys entendre. Son massa informacions i totes elles al mateix moment, per poder gestionar aquesta informació necessita tranquil·litzar-se, seure i observar-la per parts: utilitzar un petit tub i mirar a través d’ell li permet eliminar l’excés d’informació que l’angoixa fins que troba el que busca, mirant cada cartell individualment.
Realment ha de ser molt difícil per un nen autista interpretar aquest món actual tan complex i tan farcit d’informacions que ens bombardegen els nostres sentits de forma constant.