Acaba
el laberint del 2007 i comença l’incert laberint del 2008. Anys enrere,
molt més jove, quan acabava l’any acostumava a fer balanç i, al mateix
temps, planificava uns objectius. Ara ja fa uns quants anys que no és
així, simplement la vida continua. De fet també ja fa temps que he
deixat de banda la cerimònia laica del sopar de fi d’any i les
campanades i el raïm. No hi trobo massa sentit, ni acaba res el 31 de
desembre, ni s’inicia res de nou l’1 de gener.
Aquests
dies s’han convertit per mi simplement en una mena de parèntesi
agradable de descans i una forma per posar de nou a punt tota la
maquinària i un altre cop agafar embranzida per endinsar-se de nou en el
laberint incert en el que moltes vegades es converteix la via
quotidiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada