Estem desenfocats

 

L’actualitat política catalana està molt enfocada en el que es pot arrencar per recolzar la investidura de Pedro Sánchez. Aquestes darreres setmanes els mitjans de comunicació s’han centrat en dos temes: el català al Congrés Espanyol i al Parlament Europeu, i l’amnistia. No hi ha dia que no en parli tothom, i passin hores i hores de tertúlies donant voltes als dos temes. Ho estant fent de forma interessada.

L’important del català és que es parli als països catalans. Poc avançarem si es parla al Parlament Europeu i al Congrés Espanyol si nosaltres no convertim el català en la llengua majoritària en el nostre territori.

No dubto que l’amnistia és positiva per a tots els encausats, però aquest tampoc és el tema principal. El tema fonamental és assolir la independència. O potser ho hem oblidat? Segurament per assolir-ho ens cal poder-ho votar en un referèndum reconegut per a tot i amb una àmplia participació. Si ja no volem ser independents potser sí que som una espècie en extinció.

Malgrat la baixada de vots dels suposats partits independentistes, el nombre de diputats els ha col·locat en una posició de força, però tinc molt dubtes de què realment els sàpiguen aprofitar. El govern de l’estat espanyol no té cap importància per a nosaltres.

Cal posar el focus de la negociació en allò veritablement important: cercar les condicions que ens puguin portar cap a la independència. Aquest és el nostre objectiu, la resta és totalment secundari i ens condueix a marejar la perdiu. Estem entrant en un joc que no ens interessa.