Continuo la lectura dels llibres de Maria Barbal. Acabat el Cicle de Pallars i amb el parentesi que va suposar Escrivia cartes al cel, canvia d'escenari, però segueix reblant sobre el tema de la immigració. En el Cicle de Pallars la immigració hi és sempre present, sobre tot a Càmfora la darrera del cicle, una novel·la de la immigració interna on els catalans del món rural baixen a Barcelona a la cerca de fortuna. Ara són una parella d'andalusos que pugen a Barcelona també a la cerca d'una millor vida que no els hi pot oferir el seu territori.
Comença la història a Linares on ens presenta els personatges i d'alguna manera s'inicien totes les trames que s'aniran desenvolupant al llarg del llibre. Ben aviat es desplacen a Barcelona en un llarg viatge en tren per fugir de la misèria. S'instal·len al Carrer Bolívia en un barri sense cap servei que rep la immigració forana. Coneixem diferents personatges del barri i com s'adapten a la nova vida.
"Els somnis de debò són els que cadascú és capaç de fabricar-se, els altres son fantasmes"
Encara que no és la única veu narrativa, la protagonista torna a ser una dona, la Lina. El Néstor, el seu marit, s'embranca en la lluita sindical i ha de fugir a França. Es converteix en una presència llunyana.
La Carlota, la seva fila, es fa gran i se'n va de casa. Aleshores "la Lina Vilches acabava de descobrir aquell espai entre dos mons, que et fa foraster de la terra on has nascut i propietari d'on vius, i viceversa. Mai més no tornaria a ser d'un sol lloc"
"El món era un bloc de gel i jo era un tronc embarrancat en aquella quietud gelada i allí s'aniria podrint i desfent, mira tu, matèria. I, llavors, així de cop, havia de fer un esforç per tot: per llevar-me i per anar-me'n a dormir. El temps no passava, mirava esmaperduda al voltant meu, i vaig pensar que el que havia viscut i recordava em quedava massa lluny. ... Tot quedava retirat com si ho hagués viscut en una altra vida, i em feia una mena de compassió, tot allò, que es confonia amb la que sentia per mi mateixa. M'enyorava també del dolent, mira tu, i no entenia per què havia patit tantes coses que ara em semblaven, petites, com pols en l'aire, aquella que no es pot atrapar."
I decideix tornar al seu poble. Allà es retroba amb el seu passat i descobreix el que podem qualificar d'alguns secrets, però finalment arriba a la conclusió que no és d'aquell món i retorna al seu carrer Bolívia.
Encara que no és la única veu narrativa, la protagonista torna a ser una dona, la Lina. El Néstor, el seu marit, s'embranca en la lluita sindical i ha de fugir a França. Es converteix en una presència llunyana.
La Carlota, la seva fila, es fa gran i se'n va de casa. Aleshores "la Lina Vilches acabava de descobrir aquell espai entre dos mons, que et fa foraster de la terra on has nascut i propietari d'on vius, i viceversa. Mai més no tornaria a ser d'un sol lloc"
"El món era un bloc de gel i jo era un tronc embarrancat en aquella quietud gelada i allí s'aniria podrint i desfent, mira tu, matèria. I, llavors, així de cop, havia de fer un esforç per tot: per llevar-me i per anar-me'n a dormir. El temps no passava, mirava esmaperduda al voltant meu, i vaig pensar que el que havia viscut i recordava em quedava massa lluny. ... Tot quedava retirat com si ho hagués viscut en una altra vida, i em feia una mena de compassió, tot allò, que es confonia amb la que sentia per mi mateixa. M'enyorava també del dolent, mira tu, i no entenia per què havia patit tantes coses que ara em semblaven, petites, com pols en l'aire, aquella que no es pot atrapar."
I decideix tornar al seu poble. Allà es retroba amb el seu passat i descobreix el que podem qualificar d'alguns secrets, però finalment arriba a la conclusió que no és d'aquell món i retorna al seu carrer Bolívia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada