El narrador és l'Ismael, un jove mariner que amb una petita experiència en alguns vaixells mercants desitja conèixer món i aventures fent la balena. Coneix i es fa amic de Queequeg, fill d'un rei salvatge polinesi i experimentat arponer.
En la seva recerca d'un vaixell balener on enrolar-se en la illa de Nantucket topa amb el Pequod i es posa sota les ordres del capità Ahad. Heus aquí la seva primera impressió sobre el capità Ahad abans fins i tot de conèixer-lo en persona:
"No sé ben bé com, en aquells moments vaig sentir simpatia i compassió per ell; però no sé per quin motiu, com no fos per la pèrdua cruel de la cama. I, per contra, també vaig sentir una estranya por d'ell, però aquella mena de por, que no sé expressar, no era exactament por. No sé què era. Però la vaig sentir. I això no em predisposava contra ell, tot i que estava inquiet envers allò que em semblava un misteri en ell ..."
Tothom coneix la història. Feia temps que tenia interès per llegir el llibre en una versió complerta i no en una versió adaptada i abreujada. No m'ha agradat. Se m'ha fet molt llarg. En alguns moments més que una novel·la m'ha semblat un tractat sobre les balenes, sobre el mar, .... La història es desenvolupa molt lentament. L'enfrontament que tots tenim en el nostre imaginari entre el capità Ahad i Moby Dick ocupa només la darrera part del llibre.
Malgrat estar escrita en 1851 fa afirmacions ben actuals "no faig cap objecció a la religió de ningú, sigui la que sigui, mentre aquesta persona no mati o insulti a una altra persona pel fet que aquesta altra persona no cregui el mateix"
I com gairebé tota lectura té algunes joies que sempre va bé tenir en compte:
"La mar no sols és un enemic de l'home, que li és aliè, sinó que també és un esperit maligne per al seu propi llinatge ... Panteixa i esbufega com un corser foll en plena batalla, perdut el genet; així l'oceà sense amo es desborda per la terra"
"Tots neixen amb la corda al coll, però només quan són engrapats pel terbolí sobtat i vertiginós de la mort, aquests mortals s'adonen dels silenciosos i subtils perills de la vida, sempre presents."
"Mentre que en vida el cos de la gran balena pot haver estat un terror real per als seus enemics, de morta el seu espectre esdevé un pànic impotent per al món"
"Si un home tenia decidit de viure, una simple malaltia no el podia matar"
"Ahad no pensa mai: només sent, sent, sent. Això ja és prou pessigolleig per a un home mortal! Pensar és audàcia. Només Déu té aquest dret i aquest privilegi"
Tothom coneix la història. Feia temps que tenia interès per llegir el llibre en una versió complerta i no en una versió adaptada i abreujada. No m'ha agradat. Se m'ha fet molt llarg. En alguns moments més que una novel·la m'ha semblat un tractat sobre les balenes, sobre el mar, .... La història es desenvolupa molt lentament. L'enfrontament que tots tenim en el nostre imaginari entre el capità Ahad i Moby Dick ocupa només la darrera part del llibre.
Malgrat estar escrita en 1851 fa afirmacions ben actuals "no faig cap objecció a la religió de ningú, sigui la que sigui, mentre aquesta persona no mati o insulti a una altra persona pel fet que aquesta altra persona no cregui el mateix"
I com gairebé tota lectura té algunes joies que sempre va bé tenir en compte:
"La mar no sols és un enemic de l'home, que li és aliè, sinó que també és un esperit maligne per al seu propi llinatge ... Panteixa i esbufega com un corser foll en plena batalla, perdut el genet; així l'oceà sense amo es desborda per la terra"
"Tots neixen amb la corda al coll, però només quan són engrapats pel terbolí sobtat i vertiginós de la mort, aquests mortals s'adonen dels silenciosos i subtils perills de la vida, sempre presents."
"Mentre que en vida el cos de la gran balena pot haver estat un terror real per als seus enemics, de morta el seu espectre esdevé un pànic impotent per al món"
"Si un home tenia decidit de viure, una simple malaltia no el podia matar"
"Ahad no pensa mai: només sent, sent, sent. Això ja és prou pessigolleig per a un home mortal! Pensar és audàcia. Només Déu té aquest dret i aquest privilegi"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada