Vaig descobrir Baixauli amb "L'home manuscrit" l'any 2009. Em va impressionar i aleshores vaig llegir la resta de la seva obra. A finals del mes de gener d'enguany es va publicar La cinquena planta. Tenia ganes de llegir les noves històries d'aquest escriptor de Sueca. El vaig comprar de immediat, i ha restat a sobre la taula esperant el seu moment.
No m'ha decepcionat gens. He tornat a submergir-me el que podríem batejar com el món Baixauli. El millor elogi que puc utilitzar és dir que en alguns moments m'ha recordat L'Home Manuscrit, encara que aquella em va agradar més.
"Totes les meves obres són fragments d'un mateix, d'un únic llibre, que s'acabarà quan jo m'acabe"
"Totes les meves obres són fragments d'un mateix, d'un únic llibre, que s'acabarà quan jo m'acabe"
Imaginació, fantasia, realitat, records, somnis, intuïció, caos, fragments, desordre, solitud, aventures, racons de la ment, misteri, vida, o potser no vida, però si literatura. Tot això és la cinquena planta. El llibre parteix d'un fet real, una estranya malaltia del propi autor, però a mesura que avança l'obra em van entrar molts dubtes de la veritable realitat d'aquesta suposada malaltia.
"És autobiogràfic? No. Sempre dic això quan m'ho pregunten, però és fals. Tot el que escric és autobiogràfic. Pot ser d'una altra manera? De que coi he d'escriure, si no és del que em passa o veig que passa a prop meu? Es pot escriure d'assumptes que et són aliens ? La ficció és l'excusa per a escriure amb màxima llibertat. Si redactara una autobiografia, o unes memòries, no seria tan sincer"
"Escriure ? ... Dir en tot cas. Dir segons el lloc, l'instant, el receptor. Dir sabent que l'obra mor en ser dita. Per morir, cal haver estat viu. Escriure és dissecar. Quina vida té un animal dissecat? Fan fàstic els animals dissecats. Imagineu un avantpassat vostre, dissecat. Afigureu-vos vosaltres mateixos, dissecats. Terrible. L'art és fugaç o no és. Les obres completes, les integrals, els opus ... Putrefacció. L'histrió que es vol etern. Qui ho és d'etern? Qui perdura? Només l'ara i ací és etern i l'ara i ací no es pot enquadernar. L'art no sols ha d'estar viu. L'art ha de ser en si mateix vida"
Del que no tinc dubte és de que les obres de Baixauli són vida i per tant són art. És una manera diferent d'escriure novel·la que si aconsegueixes entrar en el seu particular món no et deixa indiferent. Crec que és un escriptor que agrada o no. Personalment em segueix agradant i esperaré impacient la propera obra.
Visc en el quart pis d'un bloc de 4 plantes. Potser el meu bloc també té una cinquena planta que no tothom pot veure, però que està allà. Vosaltres també teniu una cinquena planta ? De ben segur, que és així. Seguiré intentant esbrinar que s'oculta en la meva misteriosa i particular cinquena planta.
A la xarxa també podeu llegir més opinions:
"És autobiogràfic? No. Sempre dic això quan m'ho pregunten, però és fals. Tot el que escric és autobiogràfic. Pot ser d'una altra manera? De que coi he d'escriure, si no és del que em passa o veig que passa a prop meu? Es pot escriure d'assumptes que et són aliens ? La ficció és l'excusa per a escriure amb màxima llibertat. Si redactara una autobiografia, o unes memòries, no seria tan sincer"
"Escriure ? ... Dir en tot cas. Dir segons el lloc, l'instant, el receptor. Dir sabent que l'obra mor en ser dita. Per morir, cal haver estat viu. Escriure és dissecar. Quina vida té un animal dissecat? Fan fàstic els animals dissecats. Imagineu un avantpassat vostre, dissecat. Afigureu-vos vosaltres mateixos, dissecats. Terrible. L'art és fugaç o no és. Les obres completes, les integrals, els opus ... Putrefacció. L'histrió que es vol etern. Qui ho és d'etern? Qui perdura? Només l'ara i ací és etern i l'ara i ací no es pot enquadernar. L'art no sols ha d'estar viu. L'art ha de ser en si mateix vida"
Del que no tinc dubte és de que les obres de Baixauli són vida i per tant són art. És una manera diferent d'escriure novel·la que si aconsegueixes entrar en el seu particular món no et deixa indiferent. Crec que és un escriptor que agrada o no. Personalment em segueix agradant i esperaré impacient la propera obra.
Visc en el quart pis d'un bloc de 4 plantes. Potser el meu bloc també té una cinquena planta que no tothom pot veure, però que està allà. Vosaltres també teniu una cinquena planta ? De ben segur, que és així. Seguiré intentant esbrinar que s'oculta en la meva misteriosa i particular cinquena planta.
A la xarxa també podeu llegir més opinions:
2 comentaris:
potser sisena planta i tot :P
De fet hi una cinquena planta amb els trasters dels diferents pisos. Els trasters no deixa de ser la part oculta de nosaltres mateixos on abandonem allò que ja no ens és útil i que restarà allà oblidat pels segles dels segles.
Publica un comentari a l'entrada