Invariablement aquests acords, i aquesta harmònica em transporten a l'any 1974 i al vell i mític Wembley Stadium amb un festival de música que després d'escoltar a Joni Mitchell i a The Band acabava a dalt de l'escenari amb els Crosby, Stills, Nash and Young que van oferir un concert de llarga durada fent totes les combinacions possibles entre ells. Han passat els anys però encara figuren a la memòria i de tant en tant afloren de nou a la superfície.
A voltes una cançó se't fica al cap i sona hores i hores. Ha estat el torn d'aquest Helpless de Neil Young que sempre m'emociona per la seva senzillesa. No cal gran cosa per fer música que arribi al fons de l'ànima.
There is a town in north Ontario,
With dream comfort memory to spare,
And in my mind
I still need a place to go,
All my changes were there.
Blue, blue windows behind the stars,
Yellow moon on the rise,
Big birds flying across the sky,
Throwing shadows on our eyes.
Leave us
Helpless, helpless, helpless
Baby can you hear me now?
The chains are locked
and tied across the door,
Baby, sing with me somehow.
Blue, blue windows behind the stars,
Yellow moon on the rise,
Big birds flying across the sky,
Throwing shadows on our eyes.
Leave us
Helpless, helpless, helpless.
4 comentaris:
Jo era massa jove encara, però el DVD "The Last Waltz" de Martin Scorsese (sens dubte el DVD que més vegades he escoltat) m'ha 'transportat' a aquests fantàstics anys 70.
Una ventaja de ser un "Master".
Gran cançó. Gran Neil, amb cançons mítiques. Jo també tinc els meus records personals lligats a algunes (bastantes) cançons del canadenc, sol, amb Crazy Horse, o amb els CSN
Quina sort haver pogut escoltar-los en directe!
La música dels 70 és mítica. Va ser un privilegi poder viure aquell època.
Neil Young forma part indiscutible de la meva banda sonora en totes les seves èpoques.
Publica un comentari a l'entrada