dijous, 13 de maig de 2010

Ben X

Una pel·lícula desconeguda que m'ha sorprès totalment.
Un jove autista (síndrome d'Asperger) enganxat a un vídeojoc amb el que és molt hàbil i en el que s'identifica amb l'heroi protagonista. Té tota la jornada programada. Assisteix a una escola de formació professional on hi ha una colla de companys que sempre que poden li fan la guitza.
En molts moments la càmera es situa en el punt de vista de Ben i podem viure en primera persona la seva visió amenaçadora del món, la quantitat d'estímuls desordenats que percep i no és capaç de controlar: sorolls, molts sorolls, imatges fragmentades, ... Intenta controlar-se a si mateix i el món que l'envolta però no sempre ho aconsegueix.
L'estètica i el tractament de les imatges, així com la figura del personatge principal molt propers a l'estètica dels videojocs és tot un encert. Situats dins del món del protagonista no sabem a vegades si el que veiem és el món real o forma part de les seves pròpies visions de la realitat, moltes d'elles tenyides per les imatges del videojoc.
Pel·lícula belga de 2007, un cinema molt desconegut amb director i actors també desconeguts que val molt la pena de ser vista. Molt bona la interpretació de Greg Timmersmans en el paper totalment creíble d'aquest noi autista. En alguns moments em recordava a alguns dels alumnes que vaig tenir quan estava en l'escola d'educació especial, sobre tot, els seus ulls i la seva mirada perduda, més enllà de tot el que té al davant i la seva dificultat per organitzar el munt d'estímuls que li venen al damunt quan s'enfronta a la caòtica realitat del món extern. En la seva habitació i davant de l'ordinador i dins de la realitat virtual del videojoc tot és més senzill i més previsible. En el món real Ben no pot mai preveure que passarà realment.
Què difícil ha de ser la vida d'aquestes persones ! I a vegades tampoc és gens fàcil poder ajudar-les.