Des que vaig descobrir-lo
llegint L'any de la mort de Ricardo Reis que José
Saramago ha esdevingut un dels meus escriptors de referència i he anat
llegint gairebé tots els seus llibres.
Malgrat la seva avançada edat
amb poc temps ha publicat dos petits llibres, en la seva línia
habitual.
Són llibres que es llegeixen ràpid.
Són llibres que es llegeixen ràpid.
El primer, el Viatge de
l'elefant, narra un fet intranscendent. El rei Joan III de Portugal
regala un elefant a l'arxiduc Maximilià d'Àustria. Ens explica el
viatge d'aquest elefant i tota la seva comitiva, primer des de Lisboa
a Valladolid i després des de Valladolid a Viena, amb un trajecte per mar
des de Roses a Gènova i tot travessant els Alps. Els grans protagonistes de
la història són l'elefant i el seu cornat i amb gran humor ens narra totes
les seves peripècies , reflexions i pensaments al llarg de tot el viatge. És
entretingut.
El segon, Caín, amb el
seu títol ja és tota una declaració d'intencions. Ja fa temps que
vaig llegir un dels pocs llibres de Saramago que no m'ha
agradat “L'evangeli segons Jesucrist”, però he volgut tornar
a provar amb un llibre amb temàtica bíblica. Fa un viatge per algunes de les
històries de l'Antic Testament i posa en evidència lo injust i poc
misericordiós que és aquest Déu tan venerat per cristians, jueus i musulmans.
Caín castigat per Déu per haver matat a Abel a anar pel món errant
i fugitiu apareix en diferents escenes bíbliques i contempla i
critica accions de Déu del tot incomprensibles. Com pot demanar a
Abraham que mati al seu fill com a prova d'amor ? Com pot matar a tot
un poble inclosos innocents ?
La història acabarà de
manera sorprenent en el transcurs del famós diluvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada