Us pregue que vingueu per
favor, i m'auxilieu. Fa molts anys que el gegant m'acaça. Convoqueu
gent, acudiu a salvar-me. Seré en algun indret de la costa, no gaire
lluny d'aquesta barca on he deixat l'escrit. Quan llegiu açò mireu
al voltant: en alguna direcció trobareu l'enorme figura. Per allí hi seré
jo, fugint-ne. No m'ha capturat de miracle, gràcies a la seua inèpcia i al
meu enginy; però puc fallar en qualsevol moment, i aleshores ..., aleshores
potser farà amb mi el que està fent amb un casalot del segle passat, que
s'engul amb ànsia. Sí, el condemnat només menja edificis vells, i vegetació,
i dunes..., tot allò que conserva sabor i que no l'empatxa. “Açò no té gust
de res!”, cridà furiós un dia, havent llepat una construcció recent
de quinze altures. No li agraden els cotxes, ni els semàfors ... Ep! Sembla saciat. S'aixeca. He
de reprendre la fuga. Busqueu-me us ho suplique! Potser entre
molts acabarem reduint-lo.
Espiral
(1998)
Manuel
Baixauli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada