Amèrica

Frank Kafka no és un dels meus autors favorits però els seus llibre m’atrauen. Fins fa poc només havia llegit els seus llibre més coneguts, “La Metamorfosi”, “El Castell” i “El Procés” i alguns llibre de cartes. Les seves històries són sempre estranyes i tortuoses, en molts moments es situen fora de la realitat, encara que d’alguna manera aconsegueixen reflectir-la.

Al prestatge de llibres per llegir feia temps que tenia una novel·la seva de la que mai havia sentit parlar: “Amèrica”. L’havia comprat feia molt de temps en una oferta de llançament d’una col·lecció anomenada “Novelas Inmortales”, una d’aquelles ofertes que ofereixen dos llibres pel preu un. Anava acompanyat de  “La Regenta”.

“Amèrica” és un llibre anterior a les seves obres més famosos. Kafka relata com un noi arriba a Amèrica, el país del futur. El propi Kafka no semblava molt convençut d'aquest llibre ja que no el va voler publicar en vida. Va tenir que ser el seu amic Max Brod que el publiqués un cop mort.

No havia estat mai Amèrica” i per escriure la novel·la es va tenir que documentar. La primera part del llibre es pot considerar realista i allunyada del que popularment considerem com el món kafkià. Però a mesura que Karl Rossmann, el protagonista, es va endinsant en el món americà la història va agafant tics kafkians tant en les situacions que es produeixen, així com, en els personatges que van apareixent. En alguns moments comença a recordar alguns dels ambients estranys que tan bé sap descriure l’autor en les seves novel·les més conegudes.

No és una gran novel·la, però és fàcil de llegir i ofereix la possibilitat d’endinsar-se una mica més en la literatura de Kafka