dimarts, 30 de maig del 2023

Impublicable

 

Aquest llibre de Manel de Pedrolo publicat l’any passat per primera vegada va ser escrit el 1959, però mai publicat fins ara ja que la censura ho va impedir l’any 1971 al considerar el llibre “de una inmoralidad de fondo … que considerados imposible su publicación”. Al llarg de molts anys es donava per perdut.

Soc en Conrad Miret. Hi és la senyora Soler?” La Jordina té un somni repetitiu, obsessiu i farcit de simbologia sexual que sempre comença amb aquest Conrad Miret que pregunta per la senyora Soler.

La narració avança a base de diàlegs entre els diferents protagonistes. La Jordina té 27 anys i no ha tingut mai relacions sexuals, ni tampoc té, ni ha tingut mai promès. D’alguna manera se li escapa el tren i n’és conscient. La seva germana, Maria Alba de 21 anys té promès i pregunta: “Tu no hi penses mai en què deu ser, dormir amb un home?” La Jordina s’escandalitza.

Li explica aquest malson tan repetitiu a la seva amiga Simona ja que n’està farta: “N’estic tipa, tipa!... Fa tant temps que dura

Al llarg de la conversa que mantenen, la Simona fa reconèixer a la Jordina que el sexe és “Una idea fixa teva. Prou que l’expresses en el teu somni” I li explica que el sexe “no és brut. És allò que en vulguem fer, com tot. És brut quan es mira des de fora, sobretot quan es mira sense desig o amb una ànsia malaltissa. Però entre dues persones joves i com cal... ” és quelcom bonic.

Aquesta llarga conversa entre Jordina i Simona és tota una lliçó d’interpretació psicoanalítica del malson en el que es manifesten amb tota claredat els desitjos i símbols que s’amaguen al seu darrere des del primer moment, escrit a finals dels anys 50.

En aquest llarg diàleg amb Simona anem descobrint tots els secrets de la vida, la personalitat i els secrets de Jordina. Al mateix temps és una crítica oberta a la societat hipòcrita en la que vivia i que pretenia reprimir els instints més bàsics dels seus ciutadans. Era evident que un llibre que tractés aquests temes no seria admès per la censura de l’època. Per aquesta raó Pedrolo guarda aquest llibre en un calaix fins el 1971. Passen 12 anys des de la seva escriptura fins que el presenta a censura, però tampoc li serveix per res. El consideren impublicable.

Colònia Güell, agost 2011


T’has anat fent un embolic dintre teu, Jordina, i ara ja no saps ni el que vols. És a dir, ho saps, però no vols saber-ho... En reforçar el teu sentiment de culpabilitat, posaves una altra barrera entre tu i tots els homes” Jordina ha anat reprimint tots els seus desitjos i aquests fan de les seves en el seu inconscient i es manifesten a través del somni repetitiu i obsessiu que domina la primera part de la narració.

Pensa que “hi ha vegades que és cansat ser dona... Has de pensar en massa coses. Això sí, això no, com qui desfulla una margarida

En la tercera part Jordina tracta de posar solució al seus problemes, però no se n’acaba de sortit del tot. “L’he expulsat del meu costat, perquè no el volia veure mai més. Ja sé que no era culpa seva, era només culpa meva, però m’ha semblat com si m’hagués traït, i també estava massa avergonyida...”

“... el primer cop sembla més íntim suposo... Dones alguna cosa que després ja no tens, una cosa que et despulla més...”

Bon llibre, difícil de deixar de llegir per poder seguir el fil dels pensaments de la Jordina. Llibre ideal per portar a la pantalla o, fins i tot, al teatre.

Per comprendre’l bé cal situar-se a l’època, finals dels 50, una època de gran repressió a tots nivells, i també a nivell personal i sexual on tot estava prohibit i mal vist. On no es feien moltes coses per una por que envaïa tots els nostres porus i tots els nostres pensaments. La societat ha canviat molt, però no podem defugir que també tinguem les nostres repressions i pors personals més o menys evidents. Aquestes son un perill per viure plenament i ser feliços.

MANUEL DE PEDROLO

Visita a la senyora Soler

Ed. Fonoll, 2022; 304 pàgines

Edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga