Uns poemes de Josep Sebastià Pons per entrar a la tardor d'aquest mes de novembre que només acaba de començar.
COLOR DE NOVEMBRE
Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar al vespre deu tenir
una profunda pau morada.
PELS MORTS
Els olius emmagrits com la cigala
s'estan negres i clars sens moure l'ala
i la vinya té un aire moridor.
Pels morts aquest repòs de la tardor.
Un vol inacabable d'ocells gira.
Amb un foc de sarments la vinya expira
i l'alè de l'estany dispersa el fum.
Pels morts aquesta absència de perfum.
SUBTIL MEMÒRIA
Subtil memòria, guarda aquesta font
amb els tres lledoners que hi fan estada
i senten en les rels viure un pregon
raig d'aigua adelerada.
Brot de menta invisible cap al tard,
merla esquiva, color de fosca trena,
si és d'un blau pur enllà dels rocs la mar,
aquí la terra diu sa cantilena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada