“Hi havia un mur. No semblava gaire important. Estava fet de manera
tosca, amb pedra sense tallar i argamassa; una persona adulta podria treure el
cap per sobre sense problemes, i fins i tot un nen podia enfilar-s’hi. ...
Durant set generacions no hi havia hagut res en el món més important que aquell
mur. Com qualsevol altre mur, era ambigu, bifacètic. Allò que hi havia dins i
fora depenia del costat des d’on s’observava”. Aquest mur és el que separa
els dos mons, els dos planetes. Ningú pot passar a l’altra banda. Shevec és el
primer de fer-ho. És el primer habitant d’Urras que viatja a Anarres
Així arranca Ursula K. Le Guin el seu llibre “Els Desposseïts” segons diuen els experts una obra de culte de la literatura de ciència ficció. No he estat mai un gran afeccionat a la ciència ficció, encara que alguns dels seus textos i també de les seves pel·lícules s’han acabat convertint en punts de referència: Blade Runner i Philip K. Dick, 2001 i Arthur C. Clarke, Farenheit 451, ...
Escrit el 1974, les reflexions
que ens planteja són ben actuals. Un cop llegit no tinc massa clar que en
realitat sigui una veritable obra de ciència ficció com a tal. M’ha semblat més
una reflexió sobre la societat actual i les seves formes organitzatives i com
aquestes xoquen amb els interessos dels individus.
Ens presenta el món de dos planetes: Anarres i Urras. Anarres és la lluna de Urras. És un planeta inhòspit on fa molt de temps van ser enviats tots els seguidors d’Odo i van crear una societat utòpica i igualitària en la que no existeix la propietat i on constitueixen una societat basada en la cooperació social, l’ajuda mútua i la igualtat de sexes. Els habitants d‘Anarres es consideren moralment superiors als de Urras. Odien als urrastis, però alhora els temen. D’alguna manera “en realitat, el Món Lliure d’Anarres era una colònia minera d’Urras”. Vuit cops a l’any arribaven a Anarres naus de càrrega d’Urras per intercanviar materials, un intercanvi clarament beneficiós per Urras. Urras interessat pels minerals d’Anarres els va cedir la lluna “a la Societat Internacional d’Odonians: els subornaven així amb un món, abans que soscavessin mortalment l’autoritat de la llei i de la sobirania nacional d’Urras”
Shevec és un físic que està a punt de desenvolupar una teoria revolucionari sobre el temps. És ben rebut a Urras. Primer de tot li mostren el planeta. Descansa i en la seva solitud reflexiona: “Estava sol, aquí, perquè venia d’una societat que havia escollit l’exili. També en el seu món havia estat sempre sol, ja que ell mateix s’havia exiliat de la seva societat... I havia estat prou babau per veure’s en la posició d’agermanar dos mons als quals no pertanyia”, objectiu utòpic que no assolirà.
Malgrat que Urras i Anarres són dues societats completament diferents, ambdues tenen un substrat ocult, amb lluites de poder soterrades que es van descobrint a mesura que avança la narració.
Amb l’alternança de capítols en un i altre planeta, anem coneixent com funcionen les dues societats.
Shevek és una mena de
“revolucionari” o potser un “simple visionari. Comença a plantejar-se que
potser la societat d’Anarres no és tan perfecta com suposava “ qui són aquests de qui no deixes de parlar
... “ells” ... Em vols dir que el sistema social sencer és pervers, que en
realitat “ells” ... som nosaltres ... l’organisme social?”
A Anarres hi ha una organització “perfecta”. Cadascú té un destí i unes obligacions. Aquest destí es pot rebutjar però “Ens avergonyim de dir que hem rebutjat un destí. Que la consciència social domina per complet la consciència individual, en lloc de buscar un equilibri amb ella. No cooperem... obeïm. Temem convertir-nos en uns pàries, que diguin que som ganduls, disfuncionals, egotistes. Temem l’opinió de l’altri més del que respectem la nostra pròpia llibertat d’elecció.”
Però per Shevec “només l’individu, la persona, té el poder de l’elecció moral; el poder del canvi, la funció essencial de la vida. La societat odoniana es va concebre com una revolució permanent, i la revolució comença en la ment pensant”.
Però també posa en qüestió la societat d’Urras, un planeta fet a imatge i semblança del capitalisme de la Terra: “Perquè els nostres homes i les nostres dones són lliures, pel fet de no posseir res són lliures. I vostès els posseïdors són posseïts. Són tots en una presó. Cadascun sol, solitari amb una pila de pertinences. Viuen en una presó. És tot el que puc veure en els seus ulls” Mentre els habitants d’Urras són els posseïts. Els habitants d’Anarres són els desposseïts del títol.
Es comença a plantejar què hi fa a Urras? “Havia comès un error en venir a Urras; el primer gran error, i un que probablement es prolongaria la resta del seus dies” ... “Després de tancar-se ell mateix en una presó, com podria actuar com a home lliure?”
Es sent vigilat, i fuig per conèixer la part oculta de la societat d’Urras, els dissidents, els pobres.
Quant tot sembla que acabarà malament tornarà a Anarres amb la incertesa de com serà rebut. Creuarà el mur una altra vegada, però ara serà per entrar. A l’inrevés del que va fer quan va marxar. És la primera persona que entra a Anarres procedent de Urras.
En definitiva, un llibre que està bé, de lectura fàcil, però ni una obra mestra ni molt menys una obra de culte.
A la xarxa també en parlen a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada