“El sol és un astre fred. El seu cor, espines de gel. La seva llum,
inclement. Al febrer els arbres són morts, el riu queda petrificat ... El temps
es paralitza.”
Vint-i-quatre senyors reunits en
un palau d’alts sostres, tots ells d’il·lustres cognoms. És una reunió
convocada per Hjalmar Schacht futur director del Reichsbank i ministre
d’Economia de l’Alemanya nazi. És el 20 de febrer del 1933. A la reunió
assisteix Goëring i el mateix Hitler que demana diners per la campanya
electoral del 5 de març que el portarà al poder.
Allà estan totes les grans
empreses alemanyes, Krupp, Opel, Siemens, Varta, Basf, Bayer, Agfa, Allianz,
Telefunken, ....
Com a novel·la no puc dir que m’hagi
agradat. Però llegir alguns dels obscurs episodis que van ser claus per l’arribada
d’Adolf Hitler al poder i com van actuar alguns dels alts mandataris dels
països europeus fa prou interessant la seva lectura.
Un dels exemples més clars del
que va passar és Kurt Schuschnigg, el canceller austríac que signa les condicions que l’imposa Hitler. De
retorn a Àustria s’adona del que ha passat, “No va voler afrontar la realitat. I ara la realitat se li acosta, ben a
prop, horrible, inevitable. I li escup a la cara el secret dolorós dels seus
acords”. És un exemple del que passa quan no se sap posar límits al
nazisme. Després d’admetre-ho tot, d’acceptar totes les seves exigències, acaba
tancat en els camps de concentració, encara que en un règim especial.
“Una inclinació obscura ens va lliurar a l’enemic passius i plens de por”
Tothom ho sabia o s’ho imaginava, però ningú va aixecar la veu, ni va moure un
dit, fins que ja va ser massa tard. Ens tornarà a passar? A vegades tinc la
impressió que estem entrant en una època que ens pot conduir a quelcom de
semblant.
“Sovint
les catàstrofes més grans s’anuncien a passos curts”. “No ens pensem que tot això pertany a un passat llunyà. No són monstres
antediluvians, criatures tristament desaparegudes ... Aquests noms encara
existeixen. Les seves fortunes són immenses” En referència als hereus
directes de les famílies de les grans i prestigioses marques alemanyes que amb
les seves fortunes van propiciar l’arribada al poder del nazisme, i
posteriorment es van aprofitar dels presoners tancats en els camps d’extermini
per guanyar molts diners, utilitzant-los com a treballadors.
“No es cau mai dues vegades al mateix abisme. Però sempre es cau de la
mateixa manera, amb una barreja de ridícul i esglai. I desitgem tant no tornar
a caure que ens apuntalem, cridem.” Estiguem tots amatents per no tornar a
caure en aquest abisme tan esgarrifós.
 |
| Dibuix de Louis Soutter |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada