El segon volum de les primeres
novel·les de Mercè Rodoreda presenta “Un dia en la vida d’un home” editada el
1934 i “Crim” editada el 1936. Així com les dues novel·les editades en el primer
volum em van semblar prou interessants aquestes són del tot prescindibles.
En “Un dia en la vida d’un home” ens
presenta un protagonista que porta una vida rutinària. Narra el dia en que
Ramon Rampell espera la primera trobada íntima amb la que desitja convertir en la seva amant, però res li surt com volia i s’acaba convertint en un gran desastre.
Explora tot el que li passa fins els més mínims detalls. El temps s’escola molt
lentament fins a les 6 de la tarda, l’hora de la cita que mai acaba d’arribar.
“No sóc un home vulgar. Tinc un gran secret a la meva vida. Aquell secret que, en comptes de deprimir, és per il·lícit, un gran estímul. Necessitat d’engany. Qui ho sap? El secret vigoritza, dona força, empeny a viure, produeix sensacions indescriptibles; adés enardeix, adés aclapara, però mai no cansa"
“No m’ho mereixo. Sempre he
estat bo. Només un cop ... Per un cop només ... -Té els llavis ressecs, la
llengua inflada; es passa la mà pel front oliós de suor; la mà que ha tocat
l’abric d’ella ... Se la besa, i no pot contenir una riuada de llàgrimes ardents
que llisca, fins a les orelles, pel solc aprofundit de les ulleres.”
En el "Crim" presenta la
investigació d’uns fets. El començament és prometedor però s’acaba convertint
en avorrida i inacabable, farcida de molts moments sense cap sentit.
“El xiscle ha ressonat estrident, just al moment que s’han apagat els llums. Un xiscle de mort, exhalat per un coll ple de vida. Un xiscle que ha ferit el tímpan i sacsejat brutalment els vidres dels finestrals.
De fet la
mateixa Rodoreda reconeix que és una“paròdia de novel·la
policíaca, mena de centpeus, sense cap ni peus, on l’autor ha cercat només de
divertir i atabalar. Si ho ha aconseguit ha reeixit”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada