La mort de Teresa

Sóc més lector de novel·les que lector de contes i narracions curtes. Gaudeixo molt més de les narracions llargues. Els contes se’m fan massa curts i quan començo a gaudir de la història aquesta ja acaba. Segurament és per què a vegades em costa una mica d’entrar-hi.

Però ja que havia llegit totes les novel·les de la Maria Barbal i m’havien agradat vaig decidir seguir amb els seus contes. Haig de reconèixer que alguns m’han captivat.

La mort de Teresa (1986). Publicat després de Pedra de Tartera i plenament inserit dins del seu magnífic Cicle de Pallars. Són petites històries de poble, narracions molt curtes de 3 o 4 pàgines amb un vocabulari molt cuidat al que ja ens té acostumats i, a camins molt poètiques.

Breus històries rurals, petits episodis que permeten fer-se una idea de com devia ser la vida als pobles no fa pas tants anys, abans de l’arribada de les modernitats

• Un bon consell d’una àvia a la seva neta només obrir el llibre: “Jo he viscut molt, he après, però ja no tinc ganes de fer més. Una altra cosa que et volia dir és que no siguis inclement amb els altres. S’ha de deixar una finestra oberta per a la claror. Hi ha molta enveja al món, però has de donar ocasió perquè un dia es fongui; a voltes no coneixem la pena que s’amaga davall una dolenteria. Si no ets sever per als altres, tindràs un raconet d’escalfor mentre puguis viure”
• El suïcidi d’un pastor després d’anys de solitud.
• Un encontre diferent que pot ser l’inici d’una futura relació.
• La descoberta de que aquell espai d’infantesa que recordava tant gran resulta ser molt més petit del que era en els seus records.
• Carta d’una filla a la seva mare vídua des d’un internat de monges poc abans de complir els 18 anys 
•  “Ara tothom sent molta pena per ella. Saben prou bé que aquest camí que ha encetat no es pot refer. Diuen paraules suaus al seu voltant, que no destorbin el seu desvari” 
• Una dona gran i els familiars que l’envolten. “Ha fet tard. Se n’adona, de cop, que cada dia és únic i que algunes coses no poden deixar-se per demà”
• Tots marxen del poble, ara una família, ara una altra. Cada dia resta menys gent al poble xic, uns per una raó, els altres per una altra. “Tenim per viure entre el més escollit: sol, bon aire i bona aigua .... ¿Em voleu dir què volem més? ... jo em quedo”
• I com un fet concret i petit del nostre passat ens marca la resta de la nostra vida sense que en aquell moment en siguem conscients. “Es quan passen els anys i passem revista als nostres records que aquella importància ens apareix amb claredat ... Però com deia adés, he oblidat tarteres de coses i, estranyament per mi, me’n recordo amb detall d’unes quantes altres.”
• “Es troba davant d’un problema boirós que li fa replantejar l’arrel mateixa de la seva existència, de la seva vocació, de les decisions que ha pres i que ara trontollen com joncs moguts per la ventada ...”
• Fer bugada al riu: rentar la roba, però també fer un bon repàs de tots els veïns i veïnes.
• Tanca el llibre el conte que dóna títol al llibre: la mort de Teresa. “Aquest mirall de paret et diu pla on has arribat fins al dia d’avui”. El pas del temps es fa molt evident. “Has fet sempre el que pensaves que havies de fer encara que un ramat de coses t’hauries estalviat”

En opinió de Jaume Cabré un recull de contes ha de tenir una unitat i aquest el té són retalls de la vida d’un poble i d’un temps.