Us podeu perdre entre l'ordit i la trama

Des de que vaig llegir “L’ombra de l’eunuc” i vaig escoltar al Jaume Cabré en una xerrada en la que explicava com escrivia les seves novel·les que s’ha convertir en una autor de referència. Encara no havia llegit “La teranyina”, una de les seves primeres novel·les.

Com escriu Jaume Closa en el pròleg “La teranyina també és una novel·la sobre la mort, que plana implacable per damunt de tot. La mort com a instrument i la mort com alliberació. Una mort que obre i tanca la novel·la, amb obstinació i en l’entremig, més morts, i el regust d’un món que està abocat a la desaparició. Aquesta presència de la mort tenyeix la novel·la del to de l’inexorable, de l’inevitable. La teranyina està estesa i molts i cauen. I per totes bandes la por, i al final la mort”

El tema de la mort és, segons ell mateix ha dit, el tema del seu darrer llibre, el recull de contes, “Quan arriba la penombra” que ja espera pacient el seu torn en el munt de llibre per llegir. La mort on tot comença i on tot acaba.

En “La teranyina” ja s’entreveu la seva manera típica d’escriure: vides que s’entrecreuen, començar gairebé pel final de la pròpia història, barrejar diferents temps, personatges i trama complexa: “us podeu perdre entre l’ordit i la trama”, però resulta molt entenedora i fàcil de seguir.

És fàcil entreveure Terrassa i les seves classes socials en el Feixes que ens presenta. Aquesta distribució i relacions socials es repeteixen en altres ciutats industrials de la mateixa època i també en la d’ara. No hem pas canviat tant com a societat i unes poques famílies, sempre les mateixes, segueixen dominant tota una ciutat i també tot un Estat.

Els rics, els amos de les fàbriques dominen Freixes, però la seva vida està plena d’hipocresia i de rancúnies, i també de misèries, sobre tot, morals Viuen materialment bé, però els angunieja ampliar la seva fortuna. En el fons no són feliços. “Qui paga mana ... Qui paga bé, mana més”

“En l’alta societat sempre hi ha els trepes, els calculadors, capaços de fer el que sigui i passar per sobre de qui sigui per escalar posicions i arribar a dalt de tot i assolir els seus propòsits fruit de l’ambició més abjecta.”

I els treballadors de la fàbrica sempre subjugats pels amos, i amb molta ràbia continguda per no poder-hi fer res malgrat les ganes que en tenen. I així, anys rere anys. Les misèries, la hipocresia i les rancúnies també les trobem entre ells amb persones capaces de tot per assolir els seus objectius. Hi ha un cert paral·lelisme I ambdues capes socials estan ben entrellaçades en una teranyina de difícil comprensió.

“ ... tant de silenci i tanta foscor se’t fiquen a la gola, costen d’empassar i et toquen el nervi de la por” “ ... Corcava els narius que havien d’avesar-se a una nova ferum: la del socarrim i la ràbia”

Els fets es van succeint, els sospitosos d’haver ordit la trama, una trama que no s’atura davant de res, van canviant.

“... s’asseia a la butaca ran de la llar i deixava escolar-se el temps mandrós, sol, amb la seva cabòria infinita rondant-li el magí. Tenia obsessions i es plaïa a alimentar-les amb les seves reflexions ...” “Però com totes les coses inesperades, que no havien estat previstes per ell, l’incomodava i el deixava momentàniament desorientat”

El cervell de la trama és algú ben inesperat.

“... Estava a punt de cosir-se, definitivament una xarxa atapeïda i empudegada que havia embrutat mitja ciutat de Feixes ... Tot el reguitzell d’assassinats, xantatges i enganyifes que constituïen aquella xarxa de porqueria estava a punt de ser resumit  ... perquè algú ... aclarís que passava, qui tallava el bacallà, qui s’aprofitava de tant mort inútil i que portaria el silenci profund de la mort, que era l’única cosa que anhelaven els qui havien embolicat la troca en aquell afer”.

“ .... I amb el silenci, la tranquil·litat ... com si no passés res, com si no hagués passat res feia unes quantes setmanes”