Des de que vaig llegir “L’ombra
de l’eunuc” i vaig escoltar al Jaume Cabré en una xerrada en la que
explicava com escrivia les seves novel·les que s’ha convertir en una autor de
referència. Encara no havia llegit “La teranyina”, una de les seves
primeres novel·les.
Com escriu Jaume Closa en el
pròleg “La teranyina també és una
novel·la sobre la mort, que plana implacable per damunt de tot. La mort com a
instrument i la mort com alliberació. Una mort que obre i tanca la novel·la,
amb obstinació i en l’entremig, més morts, i el regust d’un món que està abocat
a la desaparició. Aquesta presència de la mort tenyeix la novel·la del to de
l’inexorable, de l’inevitable. La teranyina està estesa i molts i cauen. I per
totes bandes la por, i al final la mort”
El tema de la mort és, segons ell
mateix ha dit, el tema del seu darrer llibre, el recull de contes, “Quan
arriba la penombra” que ja espera pacient el seu torn en el munt de
llibre per llegir. La mort on tot comença i on tot acaba.
En “La teranyina” ja
s’entreveu la seva manera típica d’escriure: vides que s’entrecreuen, començar
gairebé pel final de la pròpia història, barrejar diferents temps, personatges
i trama complexa: “us podeu perdre entre
l’ordit i la trama”, però resulta molt entenedora i fàcil de seguir.
És fàcil entreveure Terrassa i
les seves classes socials en el Feixes que ens presenta. Aquesta distribució i
relacions socials es repeteixen en altres ciutats industrials de la mateixa
època i també en la d’ara. No hem pas canviat tant com a societat i unes poques
famílies, sempre les mateixes, segueixen dominant tota una ciutat i també tot
un Estat.
Els rics, els amos de les
fàbriques dominen Freixes, però la seva vida està plena d’hipocresia i de
rancúnies, i també de misèries, sobre tot, morals Viuen materialment bé, però els
angunieja ampliar la seva fortuna. En el fons no són feliços. “Qui paga mana ... Qui paga bé, mana més”
“En l’alta societat sempre hi ha els trepes, els calculadors, capaços de
fer el que sigui i passar per sobre de qui sigui per escalar posicions i arribar
a dalt de tot i assolir els seus propòsits fruit de l’ambició més abjecta.”
I els treballadors de la fàbrica
sempre subjugats pels amos, i amb molta ràbia continguda per no poder-hi fer
res malgrat les ganes que en tenen. I així, anys rere anys. Les misèries, la
hipocresia i les rancúnies també les trobem entre ells amb persones capaces de
tot per assolir els seus objectius. Hi ha un cert paral·lelisme I ambdues capes
socials estan ben entrellaçades en una teranyina de difícil comprensió.
“ ... tant de silenci i tanta foscor se’t fiquen a la gola, costen
d’empassar i et toquen el nervi de la por” “ ... Corcava els narius que havien d’avesar-se a una nova ferum: la del
socarrim i la ràbia”
Els fets es van succeint, els sospitosos
d’haver ordit la trama, una trama que no s’atura davant de res, van canviant.
“... s’asseia a la butaca ran de la llar i deixava escolar-se el temps
mandrós, sol, amb la seva cabòria infinita rondant-li el magí. Tenia obsessions
i es plaïa a alimentar-les amb les seves reflexions ...” “Però com totes les coses inesperades, que no
havien estat previstes per ell, l’incomodava i el deixava momentàniament
desorientat”
El cervell de la trama és algú
ben inesperat.
“... Estava a punt de cosir-se, definitivament una xarxa atapeïda i
empudegada que havia embrutat mitja ciutat de Feixes ... Tot el reguitzell
d’assassinats, xantatges i enganyifes que constituïen aquella xarxa de
porqueria estava a punt de ser resumit ... perquè algú ... aclarís que passava, qui
tallava el bacallà, qui s’aprofitava de tant mort inútil i que portaria el silenci profund de la mort, que
era l’única cosa que anhelaven els qui havien embolicat la troca en aquell afer”.
“ .... I amb el silenci, la tranquil·litat ... com si no passés res, com si no hagués passat res feia unes quantes
setmanes”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada