Dos protagonistes, dos veus
narradores i dos mons oposats, Anselm, el pare i Aleix, el fill. Arrel d’unes
fotos el pare sospita que el seu fill és un assassí. En un principi vol creure
que no és possible però a mesura que avança en les seves investigacions se li
mostra l’evidència del fet.
“M’agrada anar directament al mal i atacar-lo tan aviat com sigui
possible, abans que tingui temps d’escampar-se i destruir allò que pot quedar
encara de sa en l’organisme afectat. Les dilacions són contràries a tot allò
que m’han ensenyat, al meu tarannà”
Reflexa l’enfrontament entre dues
generacions en el sí d’una família burgesa benestant. El pare és metge i pensa
que ha donat una molt bona educació al seu fill únic. No entén en que han errat
per trobar-se amb un fill així.
“Em limitava a mirar-lo, potser intentant descobrir sota els seus trets
i l’aparença familiar aquell desconegut que sempre hi ha hagut en ell, però la
presència del qual se’m manifestava ara d’una manera més evident”
El fill és un estudiant
universitari. Pràcticament no va mai a la Universitat, però participa de totes
les accions de protesta que s’enfronten a un sistema que no li agrada. No se sent
comprés per la seva família i hi manté una molt mala relació. Entra i surt
sense horaris i sense donar explicacions. En l’hora dels menjars es mostra
sorrut i poc comunicatiu.
“Sento que visc dintre un anell de ferro i que m’asfixia. I vull
trencar-lo, vull intentar trencar-lo ... Ja sé que només és un, i n’hi ha
molts, molts més, però si cadascú elegís el seu ... i colpegés sense compassió
...”
Els pares estan preocupats i es
pregunten sobre el que han fet malament. No hi troben explicació. No entenen
com han pogut criar aquell monstre en la seva pròpia casa.
“A poc a poc amb els anys, construïm una façana de nosaltres mateixos
que després no podem enderrocar a voluntat, no pas per temor al perjudici que
ens pugui causar, sinó per consideració a tots aquells que estan lligats a la
nostra vida i que en podrien ésser tant o més afectats que nosaltres”
El fill coneix tots els secrets
de la seva família, i quan aquesta li desvetlla tot el que saben sobre les
seves activitats, s’enfronta a ells i intenta justificar la seva conducta.
“Per això també sóc indigne, però jo tinc consciència de la meva
indignitat ... No he pogut escollir, perquè m’han obligat a escollir contra.
Només m’han donat paraules buides, i, d’això ningú en pot viure. He hagut de
buscar tot sol, pel meu compte i mira què ha passat ... Només m’he pogut
manifestar en sentiments elementals, baixos”
La trama es complica per moments
...
Altres opinions a la xarxa:
Per cert, hi ha una versió cinematogràfica sota la direcció de Josep Mª Forn realitzada el 1968, però que no es va estrenar fins el 1975 amb el títol de "La respuesta"
Altres opinions a la xarxa:
Per cert, hi ha una versió cinematogràfica sota la direcció de Josep Mª Forn realitzada el 1968, però que no es va estrenar fins el 1975 amb el títol de "La respuesta"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada