dimecres, 19 de juliol del 2017

Dues generacions, dues realitats diferents.



Dos protagonistes, dos veus narradores i dos mons oposats, Anselm, el pare i Aleix, el fill. Arrel d’unes fotos el pare sospita que el seu fill és un assassí. En un principi vol creure que no és possible però a mesura que avança en les seves investigacions se li mostra l’evidència del fet. 
 “M’agrada anar directament al mal i atacar-lo tan aviat com sigui possible, abans que tingui temps d’escampar-se i destruir allò que pot quedar encara de sa en l’organisme afectat. Les dilacions són contràries a tot allò que m’han ensenyat, al meu tarannà

Reflexa l’enfrontament entre dues generacions en el sí d’una família burgesa benestant. El pare és metge i pensa que ha donat una molt bona educació al seu fill únic. No entén en que han errat per trobar-se amb un fill així. 
 “Em limitava a mirar-lo, potser intentant descobrir sota els seus trets i l’aparença familiar aquell desconegut que sempre hi ha hagut en ell, però la presència del qual se’m manifestava ara d’una manera més evident

El fill és un estudiant universitari. Pràcticament no va mai a la Universitat, però participa de totes les accions de protesta que s’enfronten a un sistema que no li agrada. No se sent comprés per la seva família i hi manté una molt mala relació. Entra i surt sense horaris i sense donar explicacions. En l’hora dels menjars es mostra sorrut i poc comunicatiu. 
 “Sento que visc dintre un anell de ferro i que m’asfixia. I vull trencar-lo, vull intentar trencar-lo ... Ja sé que només és un, i n’hi ha molts, molts més, però si cadascú elegís el seu ... i colpegés sense compassió ...”

Els pares estan preocupats i es pregunten sobre el que han fet malament. No hi troben explicació. No entenen com han pogut criar aquell monstre en la seva pròpia casa.
 “A poc a poc amb els anys, construïm una façana de nosaltres mateixos que després no podem enderrocar a voluntat, no pas per temor al perjudici que ens pugui causar, sinó per consideració a tots aquells que estan lligats a la nostra vida i que en podrien ésser tant o més afectats que nosaltres

El fill coneix tots els secrets de la seva família, i quan aquesta li desvetlla tot el que saben sobre les seves activitats, s’enfronta a ells i intenta justificar la seva conducta.
 “Per això també sóc indigne, però jo tinc consciència de la meva indignitat ... No he pogut escollir, perquè m’han obligat a escollir contra. Només m’han donat paraules buides, i, d’això ningú en pot viure. He hagut de buscar tot sol, pel meu compte i mira què ha passat ... Només m’he pogut manifestar en sentiments elementals, baixos

La trama es complica per moments ...

Altres opinions a la xarxa:
 Per cert, hi ha una versió cinematogràfica sota la direcció de Josep Mª Forn realitzada el 1968, però que no es va estrenar fins el 1975 amb el títol de "La respuesta"