Oh, the wind, the wind is blowing
Through the graves the wind is blowing
Freedom soon will come
Then we'll come from the shadows
Through the graves the wind is blowing
Freedom soon will come
Then we'll come from the shadows
The Partisan
Leonard Cohen
Tots els referents de la nostra generació van caient un a un. Els arriba l'hora; coses de l'edat. Avui recent aixecat del llit, he esmorzat amb la notícia de la mort de Leonard Cohen. El vagi escoltar per primera vegada a principis dels anys 70. Arrel d'un recital seu al Palau, el Pallardó va omplir els seus programes (Clan de la 1 i al 1000 x 1000) amb la seva música. I després vaig poder llegir la crònica de Jordi Sierra i Fabra del seu concert al Disco Express, revista que devorava cada dissabte.
Sense arribar a ser un número 1, s'ha convertit en un referent i les seves cançons formen part de la banda sonora de la nostra vida: Suzanne, Hallelujah, Dance me to the end of love, Lover, lover, lover, Tha Stranger, So long Marianne, Take this waltz, ...
Ja vaig escriure d'ell en el blog fa uns anys, poc abans del seu concert al Sant Jordi el mateix dia feia 75 anys. Mai l'he vist en directe. Ja no podrà ser, però ens quedaran la seva música i els seus poemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada