Però, on és l’ós panda ?

4 dies de prehistòria, 9 dies d’història, 1 dia de Nadal i 1 dia de futur en forma d’epíleg. Baljo, un negre de Serekuda (Gàmbia) i Blanca, una blanca de Sabadell, són els protagonistes, cadascú des de la seva realitat en mons ben diferents i distants. Malgrat la distància hi ha fets que d’alguna manera els relacionen ja en la seva prehistòria, la final de la Champions Arsenal-Barça i dues morts, la germana del Baljo i la mare de la Blanca.

I com és fàcil d’imaginar acaben convergint, tot així de senzill. Aquestes són els elements amb els que Roc Casagran confegeix la seva novel·la.

En Baljo emigra de Serekuda a la cerca d’un futur millor en el món occidental farcit de promeses i malgrat els advertiments que li fan.

“Aquí teniu ben poc, però aquesta és la vostra terra. Hi teniu la vostra gent, els vostres racons, els vostres secrets, la vostra manera de viure. Aquí tot és vostre. Allà hi ha la seva gent, els seus racons, els seus secrets i la seva manera de viure. Tot és seu. El cocodril és fort a l’aigua. Quan surt, és dèbil. Si em voleu fer cas, lluiteu pel que teniu aquí i deixeu de pensar en el que hi ha allà”

Baljo “buscava el que busca tothom, cadascú pels seus viaranys particulars: la felicitat” I no resulta gens fàcil aconseguir-la.

Blanca, com el Llull de “L’amorfora de mapa”, és una personatge que necessita crosses. En realitat, potser tots en necessitem per sobreviure en aquest món. Desitja trencar amb el passat i començar una vida nova, però hi troba entrebancs.

“Una solitud més una altra solitud fan dues solituds, res més. Una infelicitat més una altra infelicitat fan dues infelicitats, res més”

“Hi ha tantes coses que no sabem si hem fet bé o no. Les fem i punt, perquè és impossible viure si sempre n’hem d’estar avaluant les conseqüències. Seria un neguit insuportable”.

A mesura que avança la història d’aquests dos mons paral·lels resulta senzill fer comparances.

“El món està descompensat ... perquè els africans pugen a Europa per guanyar-se la vida, i hi ha europeus que se’n van a l’Àfrica perquè s’han de retrobar a ells mateixos i diuen que allà la gent és més lliure i més feliç. Són europeus blancs, de classe mitjana acomodada, que no poden viure amb els dimonis que duen a dins o perquè la urgència de trobar la felicitat perenne els neguiteja fins a fer-los emmalaltir ...L’Àfrica és la gran clínica psiquiàtrica dels occidentals”

La trobada dels dos protagonistes es produeix a les darreres pàgines

 “ ... realment eren dues solituds que s’havien trobat en un banc d’una plaça remota una tarda de Nadal. Mentre corre el cava i es mengen torrons en sobretaules alcoholitzades. ... Ells dos són aquí, ella tan sola, ell tan desconsolat. Sense cava, sense torrons, sense versos.”

Però, on és l’ós panda ? 

On és l'ós panda?