Ja hi tornem a ser, eleccions una altra vegada. De nou es posa en marxa tota la maquinària electoral dels partits polítics. Més aviat hauríem de dir que no s'ha aturat en cap moment i que porten molts mesos que tot el que diuen i fan està en funció de les eleccions. Bé, més aviat només diuen, perquè fer, no és que facin gran cosa.
Patim un govern a Espanya que fa temps que no governa. El seu últim acte de govern va ser aprovar els pressuposts del 2016 abans de temps per tal de guanyar uns quants vots amb la propaganda d'abaixar impostos. Una baixada que ha suposat un augment del dèficit molt per sobre del que la UE havia exigit. I mentre que no governa van cobrant el seus sou,s i en alguns casos ben coneguts "els seus sobresous", i prohibint, dient no i portant al Constitucional tot el que olori a català.
Avui fa 5 mesos de les eleccions del desembre, i què han fet en tot aquest temps els polítics elegits? Unes quantes reunions al Congrés i al Senat i poca cosa més. En aquests cinc mesos no hi hagut cap intent seriós de formar govern. Tan sols alguna reunió molt de tarda en tarda i un pacte PSOE-Cs que tothom sabia que no ens portava enlloc.
Tinc la impressió que cap partit vol realment governar. El seu únic objectiu es presentar-se a les eleccions i fer gestos pensant en guanyar les eleccions que els hi donaran uns calerons. Voleu dir que els partits estan pensant realment en governar? Governar vol dir prendre decisions i no els veig massa disposats a fer-ho.
Mariano Rajoy i els seus s'han omplert la boca dient que eren els guanyadors de les eleccions. Afirmació que era certa. Però res més. Ni tan sols ha presentat la seva candidatura a cap debat d'investidura. No ha fet cap pas seriós per formar govern. Si és el guanyador però no fa res per ser elegit president què espera que passi? Ha estat fidel al seu estil: no fer res i esperar que passi el temps i ho arregli tot.
Pedro Sánchez s'ha presentat a la investidura, però en lloc de cercar aliances a l'esquerra les ha buscat a la dreta. El PSOE s'omple molt la boca amb el concepte de l'Espanya Federal, però no deixa que les seves federacions regionals prenguin decisions per si mateixes. L'exemple l'hem tingut amb la proposta dels valencians. Tot ha de passar per Madrid qui és qui ho ha de validar.
Albert Rivera ha fet el seu paper. Ha aconseguit un pacte amb el PSOE que no l'ha portat enlloc. Intenta presentar propostes atractives de regeneració però diria que no acaba de trobar el seu espai polític.
Pablo Iglesias va massa de prepotent. S'ha postulat de vicepresident de Pedro Sánchez, però en cap moment han negociat el programa. Tampoc sembla que vulguin governar. Li van molt les posades en escena, però crec que té por a governar. Li està molt bé participar en debats mediàtics als mitjans de comunicació que donen bons titulars i poca cosa més. El seu vocabulari comença a sonar a gastat i vell: casta, confluències, hegemonies, ....
I camí de les eleccions dóna la impressió que el 27 de juny estarem al mateix lloc i si no prenen decisions es repetirà el mateix que al llarg d'aquests quatre mesos sense fer res. Si aquest polítics no fan els deures d'estiu no aprovaran l'examen de setembre i potser assistirem a unes terceres eleccions. Qui dia passa, any empeny. Tenim una bona creu de polítics o potser són els polítics que ens mereixem.
Patim un govern a Espanya que fa temps que no governa. El seu últim acte de govern va ser aprovar els pressuposts del 2016 abans de temps per tal de guanyar uns quants vots amb la propaganda d'abaixar impostos. Una baixada que ha suposat un augment del dèficit molt per sobre del que la UE havia exigit. I mentre que no governa van cobrant el seus sou,s i en alguns casos ben coneguts "els seus sobresous", i prohibint, dient no i portant al Constitucional tot el que olori a català.
Avui fa 5 mesos de les eleccions del desembre, i què han fet en tot aquest temps els polítics elegits? Unes quantes reunions al Congrés i al Senat i poca cosa més. En aquests cinc mesos no hi hagut cap intent seriós de formar govern. Tan sols alguna reunió molt de tarda en tarda i un pacte PSOE-Cs que tothom sabia que no ens portava enlloc.
Tinc la impressió que cap partit vol realment governar. El seu únic objectiu es presentar-se a les eleccions i fer gestos pensant en guanyar les eleccions que els hi donaran uns calerons. Voleu dir que els partits estan pensant realment en governar? Governar vol dir prendre decisions i no els veig massa disposats a fer-ho.
Mariano Rajoy i els seus s'han omplert la boca dient que eren els guanyadors de les eleccions. Afirmació que era certa. Però res més. Ni tan sols ha presentat la seva candidatura a cap debat d'investidura. No ha fet cap pas seriós per formar govern. Si és el guanyador però no fa res per ser elegit president què espera que passi? Ha estat fidel al seu estil: no fer res i esperar que passi el temps i ho arregli tot.
Pedro Sánchez s'ha presentat a la investidura, però en lloc de cercar aliances a l'esquerra les ha buscat a la dreta. El PSOE s'omple molt la boca amb el concepte de l'Espanya Federal, però no deixa que les seves federacions regionals prenguin decisions per si mateixes. L'exemple l'hem tingut amb la proposta dels valencians. Tot ha de passar per Madrid qui és qui ho ha de validar.
Albert Rivera ha fet el seu paper. Ha aconseguit un pacte amb el PSOE que no l'ha portat enlloc. Intenta presentar propostes atractives de regeneració però diria que no acaba de trobar el seu espai polític.
Pablo Iglesias va massa de prepotent. S'ha postulat de vicepresident de Pedro Sánchez, però en cap moment han negociat el programa. Tampoc sembla que vulguin governar. Li van molt les posades en escena, però crec que té por a governar. Li està molt bé participar en debats mediàtics als mitjans de comunicació que donen bons titulars i poca cosa més. El seu vocabulari comença a sonar a gastat i vell: casta, confluències, hegemonies, ....
I camí de les eleccions dóna la impressió que el 27 de juny estarem al mateix lloc i si no prenen decisions es repetirà el mateix que al llarg d'aquests quatre mesos sense fer res. Si aquest polítics no fan els deures d'estiu no aprovaran l'examen de setembre i potser assistirem a unes terceres eleccions. Qui dia passa, any empeny. Tenim una bona creu de polítics o potser són els polítics que ens mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada