i és tot el que em digueren.
no assenyalaven cap camí
ni com calia caminar
ni qui marcava la cadència
dels passos.
el cor, el cap, el sexe?
només un verb: camina!
i ho faig,
les veus del temps em són camí
però la tarda torna espessa.
feixuc el cos, els dies em limiten,
és crit la nit a cada petja.
comencen a confondre's els camins.
qui em força a caminar
podrà comprendre un pas en fals?
que escasses les respostes per a tantes preguntes!
Francesc Garriga Barata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada