dimecres, 22 de maig de 2013

Camina!

camina!
i és tot el que em digueren.

no assenyalaven cap camí
ni com calia caminar
ni qui marcava la cadència
dels passos.
el cor, el cap, el sexe?

només un verb: camina!
i ho faig,
les veus del temps em són camí

però la tarda torna espessa.
feixuc el cos, els dies em limiten,
és crit la nit a cada petja.
comencen a confondre's els camins.

qui em força a caminar
podrà comprendre un pas en fals?

que escasses les respostes per a tantes preguntes!

Francesc Garriga Barata