dissabte, 31 de març del 2012

Vida i destí



Una guerra, un setge, dóna per una gran novel·la, farcida de personatges dels dos bàndols i reflexions sobre el que és la vida i el destí dels homes i les dones en una situació extrema on apareixen totes les misèries humanes. I encara més si es tracta d'un dels grans setges de la història del segle XX com va ser el setge de Stalingrad, on en part es va començar a decidir el destí de la Segona Guerra Mundial i la vida de milions de persones.
Viure sota una dictadura i viure en guerra és un no-viure. És estar permanentment atent als desitjos del dictador. És igual en els dos bàndols. No hi ha cap diferència. Per una banda els camps d'extermini nazi, per l'altre els camps de concentració soviètics i el seu ferm control ideològic sobre tota la població, fins i tot, en plena guerra contra el nazisme.
És una part de la història de la humanitat que a hores d'ara ens queda lluny, però que ens deixa astorats quan la llegim i que en els moments actuals ens convé no oblidar.
No és llibre fàcil. Intervenen molts personatges. És aconsellable anotar el nom dels personatges amb els diferents noms que utilitzen per no perdre´s al llarg de les seves més de 1000 pàgines. Costa d'entrar-hi, però paga la pena fer l'esforç.

"El misteri dels misteris de la guerra, el seu caràcter tràgic, consistia en el dret que tenia un home d'enviar a la mort un altre home. Aquest dret es basava en la suposició que els homes s'enfrontaven al foc enemic en nom d'una causa comuna"
"En què consisteix el bé? Bé per a qui? De qui? Hi ha un bé comú, aplicable a tots els éssers, a totes les tribus, a totes les circumstàncies? O potser el meu bé és el mal per a tu i el bé del meu poble, el mal per al teu? És etern i immutable el bé, o potser el bé d'ahir és el vici d'avui, i el mal d'ahir s'ha transformat en el bé d'avui?"
"Després d'haver perdut el bé la seva universalitat, el bé d'una secta, d'una nació, d'un Estat, assumeix una universalitat enganyosa per justificar la seva lluita contra tot el que conceptua com a mal"

"Quan un home mor, transita del regne de la llibertat al regne de l'esclavitud. La vida és la llibertat, per això la mort és la negació gradual de la llibertat. Primer la ment es debilita, després s'ofusca. Els processos biològics en un organisme la ment del qual s'ha apagat continuen funcionant durant cert temps: la circulació de la sang, la respiració, el metabolisme. Però es produeix una retirada inevitable cap a l'esclavitud: la consciència s'ha extingit, la flama de la llibertat s'ha extingit
Les estrelles del firmament nocturn s'apaguen, la Via Làctia desapareix, el Sol s'ha apagat, Venus, Mart i Júpiter s'esfumen, els oceans es petrifiquen, milions de fulles mores, el vent deixa de bufar, les flors perden el color i l'aroma, el pa desapareix, desapareix l'aigua, desapareixen el fred i l'escalfor de l'aire. L'univers que existia dins un individu ha deixat d'existir"

A la xarxa també podeu llegir o veure altres opinions:

Viu i llegeix

Vídeo del programa L'hora del lector. Va ser arrel d'aquest programa que vaig comprar el llibre.

Quadern d'en Cinto Amat

Soma