dilluns, 2 de novembre de 2009

Totxo, totxo, totxo


Tants anys de boom immobiliari no podia ser bo, algunes conseqüències havia de tenir. Els Ajuntaments amb els seus problemes pressupostaris tenien un camí fàcil, requalificar terrenys i aconseguir guanys milionaris. Alguns inverteixen aquests guanys en benefici de la població i d'altres en benefici de la seva butxaca. Segur que d'aquests últims n'hi ha una bona colla de la que tan sols s'acabarà descobrint la punta de l'iceberg, la resta quedarà, com sempre, soterrada, però de ben segur que existeix.
La crisi pot servir per reconduir una situació que ens està abocant al desastre, però no està sent així. D'entrada pensava que seria molt més llarga, però amb poc temps ja apareixen símptomes de millora. L'únic que s'ha fet es repetir el model. No s'ha repensat res i aviat tornarem a estar igual com estaven.
  1. S'aconsella per activa i passiva que s'ha de consumir més i es preocupen molt quan no és així. Jo no es diu que s'ha de consumir de forma responsable. L'important és simplement CONSUMIR amb majúscules.
  2.  S'apugen els impostos per tothom i no per les rentes més altes com s'havia promès. La crisi la hem de pagar tots, què ens havíem cregut ?
  3. Els diners del famós plan E, altrament conegut com el pla Zapatero han anat tots o gairebé tots cap el totxo. A qualsevol lloc que vas veus els discrets cartells. Tenen la propietat que no passen desapercebuts, tothom s'assabenta que allò s'està fent amb aquests diners. És una hàbil forma de fer propaganda. Però tot el que es fa amb aquest pla té que veure amb el totxo: remodelació de places, edificis, instal·lacions municipals, .... En alguns casos és molt discutible que aquesta remodelació fos necessària, però la llei del totxo mana.
  4. Uns diners per incentivar la venta de cotxes, per tant consumir i seguir contaminant. Ara bé menys pressupost per investigació, no sigui el cas que acabin inventant el veritable cotxe ecològic i s'acabi el negoci de les multinacionals del cotxe.
  5. I els pobres bancs han congelat la concessió de préstecs, i ja no guanyen els diners que guanyaven, però encara els hi surten els milions per les orelles i nosaltres seguim pagant les comissions que els hi dóna la gana.

I entre els ciutadans de a peu, hi ha una bona colla que s'ha quedat sense feina. Aquests són els únics que estan pagant un preu ben alt per la crisi. Per la resta ha estat un simple entrebanc del que segurament en poc temps tornaran a treure els mateixos beneficis que abans o més i posant més totxos un sobre l'altre i disposats a seguir acumulant diners de forma legal o il·legal sense cap escrúpol i esperant amb tranquil·litat
l'arribada de la propera crisi.