Segons una llegenda antiga, l'infant en el ventre de la mare ho sap
tot, coneix i entén fins els últims i més amagats secrets de l'univers.
Quant
surt del ventre de la mare, savi de tot, i pot veure finalment el món i
pot parlar en veu alta, voldria explicar a tothom allò que sap. Però
immediatament ve a veure'l un àngel, l'àngel del silenci, que li posa el
dit damunt de la boca, com un segell, li xiuxiueja un xssst! i fa que
tot se li oblidi.
Tots tenim damunt del llavi el senyal d'aquest dit de l'àngel, que ens va prémer la boca per tal de fer-nos oblidar.
Alguns,
aquells en què el desig de parlar era més gran, els més xerraires de
tot, tenen també un senyal a la barbeta: l'àngel hagué de prémer més
fort i més estona per imposar-los el silenci.
Des d'aleshores, tota la nostra vida és un intent de recordar allò que ja sabíem i que l'àngel del silencia ens va fer oblidar.
Llavors,
tot allò que al llarg d'aquesta vida aconseguim saber i entendre seria
una victòria nostra contra l'oblit imposat; tot allò que aconseguim dir
serà la nostra victòria contra el primer silenci.
Serà la derrota de l'àngel.
La derrota de l'àngel
VICENÇ VILLATORO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada