Feia
dies que volia baixar a Barcelona, anar a veure una exposició i
passejar una estona pels carrers de la capital. Tenia anotada
l’exposició de Gargallo a la Pedrera. Només coneixia d’ell els famosos
aurigues de l’Estadi Olímpic i res més. No sé per quina raó me
l’imaginava com un escultor clàssic.
La
visita va estar tota una sorpresa. Té escultures en la línia més
clàssica, però el que em va sorprendre va ser tot el seu treball amb les
seves màscares, la utilització del buit, així com la seva forma de
treballar assajant el que seria el resultat final amb ferro o amb coure,
primer amb unes plantilles de cartró abans de realitzar la obra
definitiva. Fins i tot, vaig pensar que aquest mètode de treball es
podria portar al treball de plàstica amb els alumnes, prenent com
exemple algunes de les obres del propi Gargallo.
Els
darrers anys Barcelona ens ha ofert un reguitzell d’exposicions
d’escultors molt i molt interessants. Recordo la de Chillida a la
Fundació Miró a principis del 2004, Rodin al Caixaforum a principis del
2005, Henry Moore també al Caixaforum aquest darrer estiu. Si us han
agradat aquestes exposicions no us podeu perdre la de Gargallo. Teniu
temps fins el 28 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada