dissabte, 9 de desembre de 2006

Gargallo

Feia dies que volia baixar a Barcelona, anar a veure una exposició i passejar una estona pels carrers de la capital. Tenia anotada l’exposició de Gargallo a la Pedrera. Només coneixia d’ell els famosos aurigues de l’Estadi Olímpic i res més. No sé per quina raó me l’imaginava com un escultor clàssic.
La visita va estar tota una sorpresa. Té escultures en la línia més clàssica, però el que em va sorprendre va ser tot el seu treball amb les seves màscares, la utilització del buit, així com la seva forma de treballar assajant el que seria el resultat final amb ferro o amb coure, primer amb unes plantilles de cartró abans de realitzar la obra definitiva. Fins i tot, vaig pensar que aquest mètode de treball es podria portar al treball de plàstica amb els alumnes, prenent com exemple algunes de les obres del propi Gargallo.

Els darrers anys Barcelona ens ha ofert un reguitzell d’exposicions d’escultors molt i molt interessants. Recordo la de Chillida a la Fundació Miró a principis del 2004, Rodin al Caixaforum a principis del 2005, Henry Moore també al Caixaforum aquest darrer estiu. Si us han agradat aquestes exposicions no us podeu perdre la de Gargallo. Teniu temps fins el 28 de gener.