Ahir
a la tarda un nou passeig per la història de la guerra civil, els seus
antecedents i conseqüències en l’exposició “Testimonis i vivències de la
Guerra Civil a Catalunya en l’Arxiu Nacional.
No explica res de nou. Però també com sempre que d’una manera o una
altra reviso aquests fets em retrobo amb els mateixos sentiments. Què
malament que ho varen passar! Quan temps que va durar! Quin poc
reconeixement que hi hagut per les persones que varen viure aquesta mala
època de la nostra història!
Després
d’uns pocs anys d’il·lusió col·lectiva en el que semblava que es
començava a construir una nova manera de viure, malgrat les dificultats
que es plantejaven va esclatar aquella terrible guerra que tots ja sabem
com acaba: l’exili per alguns, i la mort, la repressió i el silenci per
a molts. I els llargs i foscos anys del franquisme que semblen no tenir
fi.
Ara
ja han passat molts anys de la mort del dictador, però encara no s’ha
fet justícia. La justícia que es reclama per dictadors de terres
llunyanes (Pinochet, Saddam Hussein, Fidel Castro) es continua negant al
nostre dictador que continua enterrat en el seu gran mausoleu i encara
rep homenatges dels seus seguidors. Pocs supervivents queden ja d’aquell
temps, però és convenient no oblidar el què va passar. La història no
es pot canviar, però no pot caure en l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada