Ens
creiem informats perquè veiem els telenotícies escoltem la ràdio o
llegim el diari. Creiem que la informació sorgeix del fet que una càmera
mostri alguna cosa que està passant en aquell mateix moment: “la
història en directe” Però res més lluny de la veritat. En realitat de
molts dels fets que passen al món no hi ha imatges, o almenys, no ens
mostren aquestes imatges i per tant, per nosaltres són fets que no
existeixen. Ens ofereixen moltes imatges d’Iraq i del
etern conflicte palestí-israelí. Però és evident que aquests no són els
únics conflictes. Hi ha moltes altres situacions conflictives arreu del
món que no existeixen per nosaltres perquè no ens mostren imatges.
Els
mitjans cada cop mostren més imatges i paraules dels que intervenen en
una situació, fins i tot, del periodista desplaçat a la zona on es
produeix la notícia, però cada cop ofereixen menys anàlisi del que
passa. Poques vegades tracten de cercar explicació al que passa i de fet
moltes vegades tinc la sensació de saber que a tal lloc està passant
tal cosa, però de no saber mai com i per quina raó s’ha arribat a
aquella situació.
Al
final del dia he escoltat la mateixa notícia infinitat de vegades. Al
matí quan em llevo per la ràdio, després al diari, després a la
televisió i a internet. A tot arreu he vist i he escoltat el mateix.
Però és clar que la repetició d’una notícia no implica que estigui més
informat. Més aviat el que implica és que estigui fart d’escoltar i
veure tota l’estona el mateix. Estem nedant en la sobreabundància de la
informació i en la redundància de la mateixa i això no sembla que tingui
aturador.
Com
escriu I. Ramonet “Avui la informació és una mercaderia, més sotmesa a
les lleis de l’economia, de l’oferta i la demanda, que a les de la
mateixa informació. El que estableix el preu d’una informació és la
capacitat que pugui tenir d’interessar a un gran nombre de persones, i
com més n’interessi, més possibilitats tindrà de circular. Si no, serà
una informació que no circularà. Per aquesta raó la informació avui crea
narracions.” De fet cada cop més la informació s’està convertint en
entreteniment, a la cerca de les audiències, i per aquesta raó cerca
copsar l’atenció dels possible consumidors amb missatges ràpids i
impactants, més que realment informar.
2 comentaris:
I ara és molt pitjor que fa 12 anys. Ara és molt preocupant això de les fake news, per exemple.
Penso que fake news ni ha hagut sempre. Potser ara amb les xarxes socials és més fàcil escampar-ho. A vegades resulta molt difícil no caure en creure's mentides o pseudomentides. Les imatges a que donem tanta importància també estan manipulades. Moltes vegades ens creiem el que ens convé, ja que acostumem a llegir i veure els mitjans que ens son més afins.
Publica un comentari a l'entrada