“El primer que feia cada dia, abans de sortir del llit, era obrir el
finestral i empassar-me l’alè del matí... Barcelona, a punta de dia, té un
no-se-què de sacríleg”
La protagonista de “Mamut” viu a ciutat, però no hi està bé. No està
satisfeta de la vida que porta... “M’havia de desengabiar. Com si l´única
manera de seguir fos la fugida”
“Camino pels boscos. No ho havia fet mai i m’enganxa... La primera
vegada que vaig anar-hi vaig sentir-me amenaçada”
Deixa ciutat on no s’ha acabava de trobar a gust i va a viure a un lloc
allunyat i solitari. “Arribar aquí dalt és trepitjar un palmell gegant,
accedir a la immensitat... El cel, al meu damunt, descomunal...”
I allà tot és ben diferent, “s’acosta l’hivern... L’hivern, aquí, vol
que se l’anticipi, que s’hi pensi bé”
Viu sola “en la casa isolada en risc, plena de tot el que em cal per
nodrir-me i escalfar-me, i trobo que el meu passat no significa res, però que
hi ha un passat aliè on quedar-m’hi a viure ... Cada vegada suporto menys
sortir de casa. Cada vegada més la gent amenaçadora, fa que pensi en la
extinció... Vinc de viure en una ciutat enfonsada i necessito això, el silenci
reparador d’aquesta cambra de descompressió”
I arriba a la següent conclusió: “soc ... en el lloc més isolat del món,
el menys interessant i expugnable.” ¿És això el que realment volia? ¿És
això el que realment cercava quan pren la decisió de deixar la ciutat i venir a
viure aquí?
Volia un fill d’un home anònim i finalment es queda embarassada del pastor
que viu a prop de casa seva i a qui ha fet de puta al llarg d’un any. No era
pas això el que volia. Aquest no és el fill desitjat. Però tenir un fill, tan
desitjat com no, et canvia la vida. “Estava embarassada i no podia deixar de
pensar que ho estava. Impossible oblidar-me’n una estona, descansar.”
“S’acosta la fi d’un temps, ho noto al cos”
 |
| Bellver de la Cerdanya, tardor 2021 |
“No hi ha res meu fora de mi. Mano que tot el que ha estat meu, sigui de
la vida, que busqui i trobi el seu camí dins de la vida inhumana i crua, perquè
ja no es meu. Mano un nou desterrament, ara que he pervertit el vell. Què
sàpiga estar alerta quan la vida, a mitjanit, m’enviï els seus llancers” El
fill haurà de trobar el seu camí, haurà de fer la seva vida.
Amb “Mamut” finalitza la trilogia que es va iniciar amb “Permagel”
i va continuar amb “Boulder”. Tres llibres diferents, però amb trets
comuns: tres protagonistes femenines i lesbianes a qui no els agrada la
societat en la que han de viure i tracten de fugir, cadascuna d’una manera diferent.
Reflexiona sobre la soledat, el desig,
els desitjos irrefrenables i, a vegades, inconfessables. Ens explica la seva
vida interior, les seves emocions i passions, i també les seves relacions. “Permagel”
em va enganxar i em va agradar molt, “Boulder” ja no em va agradar tant,
i en la meva opinió, “Mamut” és el més fluix de tots tres.
EVA BALTASAR
Mamut
Club editor, 2022; 128 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada