Boulder

Relat en primera persona d’una cuinera. Deixa la seva feina en una illa i puja a treballar en un vaixell mercant. “M’encanta, aquest lloc, ... aquesta fabulosa llibertat”...“Els dies apareixen i desapareixen, idèntics, ... Necessitava encarar el buit... Venia del no-res, enverinada i aspirava a territoris udolats”

Inicia una relació passional amb la Samsa. Com que treballa en el vaixell només es veuen cada cert temps en funció dels viatges del vaixell.

“He trobat l’onada perfecta i la munto com si l’hagués domat, com si tot depengués d’una sort que jo mateixa reparteixo seguint el caprici de la liberalitat”...“Mesos i mesos perfectes, rutilants, fins que un dia em diu que se’n va... Ha acceptat una feina a Reykjavík”

Deixa la feina al vaixell i marxa amb ella a Reykjavik. De nou un paisatge fred i gelat com a Permagel.

Coll de Pal 2019

 

Permagel em va agradar, em va enganxar de principi a fi, me’l vaig empassar. De Boulder esperava quelcom de semblant, però no ha estat així. Segueix la línia i l’estil de Permagel. El llegeixo, però no m’enganxa igual. Hi ha quelcom que el fa diferent, però segueix tenint moments i reflexions brillants d’aquelles que et fan aturar la lectura per pensar:

La importància del llenguatge: “El llenguatge és i serà sempre un territori ocupat. Tinc la impressió que m’hi van estacar així que vaig néixer. Només el llenguatge pot fer que pertanyis a un lloc, que no t’extraviïs. És un substrat que nodreix. Sembla que resideixi a la ment, que baixi fins a la boca i es fongui als llavis quan parles. Però el llenguatge és arreu, ocupa les cèl·lules més apartades i fa que es moguin cap a llocs incomprensibles. T’encoratja i t’emmalalteix, desorienta el teu instint animal, et fa humana. Sentir-te intensament humana és l’emoció més complaent. Però també pot ser la més tirànica. Ets responsable de cada mot, no hi ha cap expressió innocent”. Gairebé podríem afirmar que tan sols som llenguatge.

Els nostres pensament sorgeixen i moltes vegades no sabem massa d’on provenen, però no els podem foragitar del nostre cap: “Els pensaments recurrents neixen del no-res com els grans temporals, agafen força mentre travessen els oceans i quan t’esclaten dins del cap sembla que et vulguin, que t’hagin estat cercant per destrossar-te a fuetades, per fer-te seva viva o morta”

La dificultat de conèixer-se un mateix: “Em sento estranya. Soc el fang remogut, amago vides que respiraven en la quietud i que ara s’espanten, boquegen, s’enfaden. No puc culpar a ningú de la batuda amb pales i forques. No sé que hi busco, dins meu. No sé si busco res, de fet”

La relació entre Boulder i Samsa canvia. Tenir un fill és cosa de dues persones, però a vegades, no és així. El desig és d’una part de la parella i l’altra simplement ho accepta. Això és el que fa Boulder. Samsa vol tenir un fill i Boulder accedeix malgrat no voler-ho, i aleshores comença tot el procés de tenir-lo.

“Han passat més de deu anys, la dona que em proposa anar a sopar no conserva ni una de les cèl·lules de la dona...” que vaig conèixer.

Samsa té el mateix nom que el protagonista de la Metamorfosi de Kafka. Ella també pateix una transformació física i mental. Em pregunto si aquesta és la raó del nom de la companya de la protagonista.

Una embarassada és una persona diferent: “li ho fa saber aquella cosa encara sense cervell però tirànica que li xucla l’enteniment mentre li grava la lliçó de l’eterna fidelitat a les parets deleroses i modelables de l’úter, al lloc on ningú més podrà marcar-la”

“Per a la Samsa els mesos volen. A mi mai m’havien passat tant lents. Soc la nena que s’ha proposat fer bondat tot un any. El que passi després, ja es veurà...”

Ja amb el recent nascut a casa “No entenc que un nadó... aconsegueixi multiplicar per tres la feina de casa... No vull pensar. Em sento utilitzada, em sento incomunicada, em sento caducada. No m’agrada. No m’agrada aquesta vida... Millor no pensar.”

Està clar que tenir un fill ho canvia tot. Canvia la vida de parella i la teva vida particular. No hi ha dubta. Crea obligacions. Canvia rutines.

“No sabia que un fill pogués ser un escull tan gran. Tot sembla en calma, al meu voltant, però no hi ha pas obert. Una força que viu i es multiplica em subjecta, impedint que marxi, amenaçant amb desjunyir-se el tronc que vol fugir, del cap, fet per quedar-se”

Dormen en habitacions separades. Boulder escull l’habitació dels convidats, una mena de traster. “És curiós, però aquesta és l’única habitació on realment em sento com a casa. Torno a tenir per companyia la provisionalitat que tan bé m’escolta i em parla. Torno a ajaçar-me en una llitera, a cavall entre port i un altre port.”

La seva relació és cada vegada més enrarida. “No crec en aquesta illa, ni en la felicitat, ni en la parella, ni els fills, ni en déu”

“Barreja d’emocions inaguantable. Còlera i angúnia. I també llàstima, una pena fonda com la de les arrels sota terra després de talar un gran arbre. La pena se m’abraça perquè té tentacles, li serveixo d’aliment i m’acapara. Necessito fugir d’aquí.”

 

 

BALTASAR, EVA

Boulder

Club editor, 2020; 145 pàgines