Les meves biblioteques

L’any passat es complien els 100 anys de les biblioteques. Per aquest motiu van regalar als usuaris un llibret amb 15 narracions de 15 escriptors i escriptores en el que el punt central era una biblioteca. Aquesta lectura ha revifat els meus records sobre les biblioteques.

No recordo massa bé el meu primer dia a la biblioteca, però si que recordo quina va ser. Bé de fet, en van ser dues: la biblioteca de la Caixa del centre, i la del barri.

La biblioteca del barri era petita i estava situada ben a prop de la meva escola i just al costat dels futbolins. He de reconèixer que vaig passar més hores en aquells futbolins, sobre tot, jugant al billar que no pas a la biblioteca del barri. Hi anava a llegir els llibres d’Enid Blyton i els Astèrix. Més d’una vegada ens havien de cridar l’atenció perquè no es podíem aguantar el riure. 

Però la biblioteca on hi vaig anar sovint al llarg de molts anys va ser la Biblioteca de la Caixa. Era un lloc solemne on, sobretot, recordo el silenci. Cercàvem els llibres en uns fitxers de fusta on estaven ordenades les fitxes per ordre alfabètic. Aleshores calia omplir un petit formulari i lliurar-lo al mostrador on hi havia les bibliotecàries i esperar una estona a què et portessin la comanda.

Per una temporada llarga, una de les bibliotecàries era objecte del meu desig i de molts altres dels usuaris adolescents. Igual aquest és un dels motius ocults del meu interès per les biblioteques. Mai se sap. Hi havia una taula cobejada. Era la que quedava sota l’escala que pujava al primer pis on només podien entrar els universitaris i universitàries. Tenia bones vistes de les noies que hi pujaven.

Recordo un dia que fent una cerca als fitxers, encara no sé com, aquest em va caure al terra amb un gran terrabastall i amb totes les fitxes per terra. Vaig sentir tots els ulls sobre meu i com em pujaven tots els colors. Volia desaparèixer. No sabia què fer. Vaig començar a recollir les fitxes. Va venir una bibliotecària i em va dir que no em preocupés. Va agafar el fitxer i les fitxes i se les va endur.

També tinc el record del Casanovas, un amic gran dels meus pares i amb qui havíem compartit algunes excursions i caminades, que era un usuari habitual. El trobava sempre assegut llegint els diaris.

Després va venir l’època universitària en la que la biblioteca es va convertir gairebé en la meva segona casa. Hi passava gairebé totes les tardes i en els descansos d’estudi al vestíbul coincidíem una bona colla dels universitaris de l’època i fèiem tertúlia abans de tornar a entrar i seguir la nostra feina. Un cop tancava a vegades seguíem la tertúlia en algun bar o tornàvem a casa tot caminant.

De fet quan penso en una biblioteca, encara penso en aquesta. Serà per sempre més la meva biblioteca.

Ara a Sabadell tenim una àmplia i bona xarxa de biblioteques que ofereixen un molt bon servei. Bàsicament utilitzo la del meu barri, la biblioteca de Ponent, i la del centre, la de Vapor Badia, però ja no són aquell lloc tan especial que era la Biblioteca de la Caixa on hi vaig passar tantes hores de la meva adolescència i joventut. A hores d’ara, pràcticament només hi vaig a buscar i tornar llibres i poca cosa més.

El concepte de biblioteca ha canviat molt. Ja no només hi ha llibres. S’han convertit en un centre on s’organitzen tota mena d’activitats culturals. Em recorden la casa de cultura d’Estocolm que vaig conèixer un estiu de mitjans dels anys 70 en un viatge turístic amb els meus pares: a més de llibres, hi havia discs, exposicions, .... Aquí vam trigar molts anys a veure biblioteques com aquella.

Quan viatjo i veig una biblioteca no puc deixar d’entrar. Desprenen una mena d’atracció per mi. Recordo la petita biblioteca de Broadstairs una petita població costanera del comtat de Kent on vaig estar un parell de setmanes, la Biblioteca Nacional de Madrid, la biblioteca de Catalunya, i les petites biblioteques algunes poblacions.

A fora de la biblioteca tot va accelerat, soroll, cotxes, trànsit, gent amunt i avall, en canvi a la biblioteca regna la quietud i el silenci i la calma. Potser és aquest el seu gran atractiu.

De fet, com diu el títol del llibre, les biblioteques són l'illa dels tresors.