diumenge, 9 de setembre de 2018

Les portes de la immigració


En una ciutat inflada de refugiats però encara bàsicament en pau, o almenys encara no obertament en guerra, un noi va veure una noia a classe i no li va dir res.” Així comença l’enamorament de Saeed i Nadia en un lloc inconcret de l’Orient Mitjà.

Nadia un cop acabats els seus estudis se’n va a viure sola. Al seu pare, “el qüestionament constant i la irreverència creixent de la seva filla pel que feia als assumptes de la fe el molestava i l’espantava”. Saeed és molt més tradicional que Nadia.

Ben aviat comença guerra “l’endemà al vespre els helicòpters van omplir el cel com un estol d’ocells espantats per un tret”. “En el seu sermó, el predicador va demanar a tots els feligresos que preguessin perquè les bons sortissin victoriosos de la guerra, si bé es va guardar de concretar en quin bàndol del conflicte creia que eren els bons

La guerra avança i els inconvenients de viure en un ciutat en guerra augmenten i la idea de “abandonar la ciutat als estralls dels guerrers de tots dos bàndols, que semblaven satisfets d’assolar-la per tal de posseir-la” es va imposant en el pensament de Nadia i Saeed

Malgrat les circumstàncies marxar del propi país sense saber massa a on anar i que hi trobaràs no resulta fàcil: “Malgrat aquests recels, però, cap dels dos no tenia cap dubte que marxarien si en tenien l’ocasió” I així ho fan. “Quan migrem eliminen de la nostra vida aquells a qui deixem enrere

Però en la narració la migració es fa després de pagar travessant unes portes que porten a un altre lloc. El seu primer destí és illa grega de Mikonos. També hi ha portes de tornada, però són ben pocs els que les utilitzen. En canvi els portes que porten a un país més ric estan molt vigilades.

Per una altra porta arriben a Londres. Està ple de migrants i no són massa benvinguts. Hi ha un moviment anomenat de nativistes. A la Nadia la sorprenia “la fúria dels nativistes, que defensaven una matança a gran escala, i la sorprenia perquè allò li sonava molt, era molt semblant a la fúria dels milicians de la seva ciutat. Es va preguntar si ella i en Saeed havien aconseguit res marxant-ne, si els rostres i els edificis havien canviat però la realitat bàsica de la situació en què es trobaven no continuava sent la mateixa.”

Malgrat la situació que vivien “havien decidit no marxar, no jugar a la ruleta amb un altre viatge. Fugir constantment supera la capacitat de la majoria de la gent: en algun moment fins i tot un animal perseguit s’aturarà, exhaust i esperarà el seu destí, encara que sigui només de manera momentània

La seva relació es va refredant. La distància entre ells dos augmenta. “Feien pagar la manca de conversa al cansament, ja que al final del dia normalment estaven tan exhaustos que a penes podien parlar”. “En aquell nou lloc van canviar als ulls de l’altre”. Plegats havien de trobar una sortida a aquella situació”

A proposta de la Nadia decideixen traspassar una porta d’allà a prop i aquesta decisió els omple d’una nova esperança. Però el canvi de lloc no porta cap solució.

Ja havia passat un any, i ell havia canviat, i potser ella també havia canviat, i la distància que s’havia obert entre tots dos era tan gran que ja no podien donar per descomptades les coses que abans hi havia donat

No sabia qui dels dos havia provocat aquells buits que s’havien anat eixamplant, però sabia que encara sentia tendresa per ell ...” “Li semblava que alguna cosa s’havia apagat dins seu. Parlava amb ell, però les seves pròpies paraules li arribaven esmorteïdes

Cap dels dos va parlar gaire del distanciament, ja que no volien imposar a l’altre la por de ser abandonat, tot i que en realitat ells mateixos tenien aquella por en silenci, la por que el seu lligam es trenqués, la fi del món que havien construït plegats, un món d’experiències compartides que ningú més podia compartir, i un idioma íntim compartit que era exclusiu d’ells, i la sensació que el que es podia trencar era especial i segurament insubstituïble” És evident que s’avoquen cap a una separació. Ja no té sentit continuar junts.

És un llibre diferent, amb dos temes centrals, la relació entre el Saeed i la Nadia i la migració cap a Occident, i el que aquesta migració suposava pels que s’hi veuen abocats. De ben segur que no resulta gens fàcil a nivell personal. Ha de ser un canvi brutal, però què fer quan el teu país està en guerra permanent i el més sensat és fugir i començar de nou a on sigui?. Això és el que fan la Nadia i el Saeed.

Quan sortia li semblava que ella també havia migrat, que tothom migra, encara que visquem a la mateixa casa tota la vida, perquè no ho podem evitar. Tots som migrants a través del temps

Més opinions a la xarxa: