Elogi de la lectura

La setmana anterior a Sant Jordi en el tradicional dia de l’autor que organitza la Fundació Bosch i Cardellach conjuntament amb Òmniun Cultural vaig tenir el goig de poder escoltar com s’explicava Jaume Cabré. No és la primera vegada que l’escoltava parlar sobre com escriu. Em fascina com escriu i també la manera com ho explica. En aquesta ocasió es va centrar en la lectura com un element cabdal de tot el seu procés d’escriptura. I aquest també és el tema central d’aquest llibre que
acabo de llegir.

“Escric perquè soc lector”

“ La Matèria de l’esperit” en els diferents capítols fa un gran elogi de la importància que té la lectura literària. Bé, de fet no només la lectura, sinó també, tot tipus d’art: “volums, cobertes, fundes, cordes, signes, arcs, punts, ratlles, ideogrames, Braille, estenes, diacrítics, SMS, batedors, riscles, clavilles, lletres, cintes, volutes, raimes, morse, contracobertes, llibres i violins. Els lectors, els escriptors, els oients i els músics estem condemnats a estimar-los perquè sabem veure’ls vius, en sabem percebre el batec; ells representen la part visible, material, tangible de la nostra dèria inefable. Són la matèria de l’esperit”

Música, literatura, pintura tot és art, tot és un: “L’impuls artístic, l’ànsia creativa és exactament la mateixa”. “L’expressió artística és similar, però la concreció en obra depèn del material amb què es treballa: so, color, línia, mot; de la capacitat d’expressió estilística de cada art: metàfora, ombra, pinzellada, textura, timbre, i de les tècniques emprades”

Poc es pot comentar del llibre, simplement recollir algunes de les seves reflexions sobre la lectura és suficient. Si us agrada llegir i si us agrada Jaume Cabré, és un llibre de lectura imprescindible. Estic gairebé 100 per 100 d’acord amb tot el que diu.

La lectura comprensiva és imprescindible en la nostra vida: “La nostra vida no seria la mateixa si no tinguéssim la capacitat de llegir. Tot, a la nostra vida, depèn de la lectura. Fins i tot s’ha posat de moda dir d’aquell jugador que sap llegir el partit o d’aquell polític que llegeix a la perfecció la situació derivada de la crisi parlamentària corresponent. Llegir en el sentit d’entendre, de capir, de captar l’essència de les coses.

Malgrat que sigui certa l’afirmació que tot depèn de la lectura, hi ha moltíssimes persones que no saben llegir i no són considerats com a analfabets. ... Són incapaces d’interpretar que li estan dient en un text ben senzill. Avui dia això és greu i incòmode.”

“Obrir un llibre és anar a la recerca d’un tresor. Cada obra literària serva un misteri, el seu joiell particular, un cofre ocult als tafaners, als impacients i als arrogants. El lector, amb la seva experiència i amb l’ajut del silenci i de la reflexió, arriba fins el cofre i fa seu el secret. Sovint, de manera inconscient”

“Llegir, sovint, és ordenar humanament les passions i les emocions, és ser-ne conscient; és salvar-se del caos”

“La lectura és la descoberta personal d’un món que se’ns posa a l’abast per voluntat expressa de l’escriptor. ... El lector amb l’acte de la lectura, completa el text i en fa una interpretació sempre personal, intransferible i distinta de la d’altres lectors ... La lectura d’una mateixa obra en un altre moment de la vida és, també, una experiència diferent per al mateix lector perquè és diferent el seu moment vital ... L’obra, un cop acabada, té una vida independent del creador.”

“La insatisfacció és el destí tràgic del lector” La insatisfacció de saber que mai podrà llegir-ho tot. El lector apassionat no es jubila mai. Evoluciona i canvia de lectures però la seva passió segueix. “Un lector no deixa mai de llegir”. “Ningú no neix lector ni predestinat a ser-ho. Les circumstàncies t’hi porten i, si tu les aprofites, ho acabes sent. I un cop infectat d’aquest mal, no te’n pots desdir. Seràs lector per tota la vida. Si ens imaginem la nostra vida sense les lectures que hem fet, veurem com és impossible. Jo soc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir”

“Llegir és estar disposat a ser víctima del poder connotatiu dels mots, ser víctima d’aquella irresistible propensió maragalliana a suggerir un món amb una sola paraula intensa. Així com escriure té sentit en si mateix, també en té llegir per plaer. Per plaer, no per obligació. Deia Borges que la lectura obligatòria és com la felicitat obligatòria”

Llegir és escollir. “És la tria d’un text, d’un llibre, d’un gust. Llegir és una elecció, una tria: és un acte de llibertat”

“El lector és o tendeix a ser una persona reflexiva, que vol fugir de la banalitat, és una persona amb capacitat d’introspecció, amb una vida interior; és una illa en la nostra societat” Bé, no tots els lectors són iguals. Hi ha lectors de diferents tipologies, però de ben segur que llegir ajuda a ser més reflexiu.

Rellegir “vol dir passejar per paisatges coneguts i ja visitats en altres moments ... Suposa saber que els camins interiors no tan sols són transitables sinó que es mantenen sense males herbes malgrat el pas del temps, cada cop més enriquits per detalls de paisatge que la maduresa humana i intel·lectual t’hi fan veure”. Gairebé mai rellegeixo llibres. Hi ha tant per llegir que repetir lectures ja fetes em sembla perdre el temps.

“Escriure és llegir a poc a poc un text que no hi era i ara ja hi és. És llegir un text que tu tens dins de l’ànima”. “Tota la nostra vida és un acte de traducció! Ara jo estic explicant una cosa, primer la penso, després la tradueixo al llenguatge escrit, l’escric i el lector del text la llegeix i la tradueix a la seva ment i, a més, la interpreta. Parlar, escriure, pensar és traduir. Sense traduir no existiríem.”

“Encara que sembli mentida, una cosa que costa de saber, si més no em costa a mi, és si la novel·la que estàs treballant està acabada o encara no”. “Sovint, l’escriptor dona per enllestit el text sense acabar-ho de tenir clar. El lector, en canvi, té molt clar que el text fineix perquè no hi ha més pàgines. Pot estar-hi més o menys d’acord, però allò és el final per al lector. Quan acabem de llegir un llibre i el tanquem, durant uns segons o uns minuts ens deixem portar pel record de la lectura. Sabem que a partir d’aquell moment som el que som més la nova lectura que ens ha marcat”. No és així amb tots els llibres, però si en aquells que ens han abduït dins del seu món. El mateix passa després de veure una gran pel·lícula o quan contemplem un paisatge que ens impressiona.