divendres, 20 d’abril de 2018

El cinquè en joc

Abans de començar el mateix autor ens aclareix que significa el títol El cinquè en joc “s’aplica a aquells personatges que sense ser l’heroi o l’heroïna, però tampoc el confident o el malvat, són igualment importants per al desenllaç de la trama

Robertson Davies explica la història de 3 personatges que van néixer i créixer a Deptford, un suposat poble canadenc d’unes cinc-centes persones que situa “a la vora del riu Thames i a uns vint-i-cinc quilòmetres a l’est de Pittstown”. Curiosament no hi cap Deptford al Canada. Deptford és un barrilondinenc i també un poble de 30.000 habitants de l’Estat de New Jersey i a prop té un lloc anomenat Pittstown.

Els tres personatges són Percy Boyd Staunton, Paul Dempster i el narrador, Dunstan Ramsay, el suposat cinquè en joc. Tot comença el 28 de desembre de 1908 amb una anècdota que és el desencadenat de la història: una bola de neu llançada per Percy contra Dunstan. Aquest l’esquiva.  Finalment la bola de neu impacta en la senyora Dempster. Aquest impacte provoca el naixement prematur de Paul Dempster.

Ah, si la mort fos l’única cosa que s’hagués de suportar! És l’infern i el turment alhora, però almenys saps en quina situació et trobes. És viure amb secrets inconfessables com aquests el que es cobra el seu preu” Es refereix al secret de la seva participació en l’assumpte de la bola de neu que precipita el naixement prematur de Paul Dempster.

Aquest secret condiciona la seva vida. “Allò va augmentar la meva sensació d’aïllament, d’haver sigut expulsat del món que em pertocava per acabar en l’estrany i desventurat món dels Dempster”. Sobretot el destí de Mary i Paul Dempster queden lligats íntimament a la seva vida.

Encara de nen “vaig aprendre que ningú -ni tan sols la meva mare- no era del tot fiable en un món ben estrany que mostra molt poc, a la superfície, de si mateix.” “No vaig veure cap raó per la qual l’infern no pogués tenir, per dir-ho d’alguna manera, delegacions visibles a la Terra; de fet, des de llavors n’he visitat unes quantes

Es refugia en la lectura, “N’hi havia que pensaven que era el meu costum de llegir molt el que m’havia descentrat, i que fins i tot podia ser que hagués agafat una malaltia, molt temuda, que en deien febre cerebral i que se suposava que atacava els estudiants” I arriba a una conclusió: “Només hi ha una cosa que has de recordar, passi el que passi: tenir por no serveix de res

Passa gairebé tres anys com a soldat a la Primera Guerra Mundial “Jo era un ésser solitari, i encara que hauria estat content de tenir un amic, no en vaig trobar cap

Acaba la guerra malferit. Passa gairebé 6 mesos inconscient a l’hospital i perd una cama. Mentrestant moren els seus pares víctimes d’una epidèmia de grip. “Sabia que ella havia devorat el meu pare, m’alegrava de no haver de lluitar més per evitar que em devorés a mi

Un cop recuperat pren una decisió: “Volia viure la meva pròpia vida, d’ara endavant viuria per a la meva pròpia satisfacció”. “De moment no sabia què volia i em calia temps per descobrir-ho. A més aquest camí l’havia de recórrer tot sol

Després de tornar a Deptford comença els estudis universitaris, ell, Història i Boy Percy Dret. “Tots dos érem joves; cap no havia desenvolupat encara tota la seva personalitat, i independentment del que ell sentís, jo era conscient que l’envejava en diversos sentits” Són molt diferents, però la seva amistat continua.“Per ell la realitat de la vida consistia en l’aspecte extern, mentre que per mi l’única realitat era espiritual, la intel·lectual, perquè encara no havia entès que l’intel·lecte pot arribar a ser un bromista cruel i un amo mesquí

Després de molt de temps es retroba amb Paul Dempster que diu això de la seva mare: “Ella forma part d’un passat que ja no puc recuperar ni canviar faci el que faci. El meu pare em deia sempre que ella va perdre el senderi per culpa del meu naixement, o sigui que durant la infància vaig haver de carregar amb la responsabilitat exclusiva de la bogeria de la meva mare i amb la crueltat de la gent que trobava divertits els seus desvaris: una broma pesada. Pel que fa a mi, allò és cosa passada. I si es mor boja, qui negaria que està millor morta?

En Dunstant visita regularment a la Sra. Dempster. Pensa que “encara que puguin tenir la raó malmesa els bojos tenen una vida emocional molt intensa” Però cada vegada li costa més visitar-la “Em fa vergonya confessar que em costava anar a visitar-la.” “La compulsió d’anar-la a veure regularment era cosa meva, un element més derivat del meu sentit de la responsabilitat que de la possibilitat que ella m’enyorés

Al final hi ha un retrobament dels tres
  • Vaig començar a preguntar-me que devia haver esborrat jo dels meus records
  • Tots oblidem moltes de les coses que fem, sobretot si no encaixen amb el personatge que hem triat
  • Tots tres hem nascut dues vegades. Hem rebutjat el nostre origen i ens hem convertit en una cosa que els nostres pares no podien haver previst
I en aquest retrobament acabem sabent quelcom que dona un tomb sorprenent al llibre.

El cinquè en joc (1970) és el primer volum d’una trilogia, la trilogia de Deptford. No és una obra mestra, però es llegeix bé i fa venir ganes de descobrir més sobre el món d'autor canadenc.