Un únic objectiu a l'horitzó

Han estat uns dies grisos i de pluja i un hivern amb molt de fred. Aquest matí encara s’aixeca emboirat, però s’acabarà convertint en un dia de sol lluminós. Esclata la primavera catalana i republicana.

La presó és un lloc gris, sense horitzó, sense estímuls, tancat. Ens voldrien callats acceptant aquest trist destí, però no ho aconseguiran Ens agrada el color groc.

Mentre em preparo per marxar de casa escolto a la Txell i a la Susanna, les parelles dels Jordis, i m’emociono i emprenyo alhora. És la injustícia que se’m fa insuportable, i surto per la porta cap el tren amb tota la determinació.

Com tots els diumenges els carrers del barri estan buits, però l’andana del tren es va emplenant de gent, tots amb un únic propòsit: tornar a omplir els carrers de Barcelona. I de nou els vam omplir. Malgrat la situació actual vam reviure de nou els sentiments de les concentracions dels darrers 11 de setembre.

El nou llibre del Vicent Partal ens aporta algunes reflexions per aturar-se i pensar, en un moment en què a vegades no és fàcil fer-ho, ja que la successió ràpida d’esdeveniments ens arrossega.

• “¿Com és que el PSOE no pot arrossegar el nacionalisme espanyol cap a una via democràtica i, en canvi, el nacionalisme espanyol sí que pot arrossegar el PSOE cap a l’autoritarisme?”
• “¿Pot existir un nacionalisme espanyol democràtic, plural?”
• “Hi ha una qüestió important i significativa: com és que no hem tingut mai ningú a favor? Els famosos intel·lectuals i artistes espanyols, tan donats a la signatura i a la pancarta, han callat com morts” Amb molt poques excepcions que tots coneixem.
• “A Espanya on és l’alternativa al PP? Fa molt de temps que no hi és.” No podem pas considerar a Cs una alternativa, ja que és més del mateix.
• “L’estat espanyol està avesat a creure que la realitat es pot modelar amb imatges falses, difoses pel seu potent aparell propagandístic i ideològic”
• “El problema polític que té Espanya és que no té projecte, no volen sinó que ens rendim” El seu projecte és sotmetre’ns a la Dictadura Constitucional que han construït.
• “Molts ciutadans del Principat han decidit que ja estan cansats de ser espanyols” I ja no tornarem enrere.
• “Contra el concepte sagrat de la unitat espanyola, els catalans hem bastit la idea de la voluntat democràtica”
• “La nació, s’entén que la nació sense estat, es veu, es fa visible, pel conflicte que provoca”
• “Aquella nit (27 octubre) arreu del país, molta gent va tastar com nosaltres, per unes hores què volia dir viure en un país normal, lliure, com els altres. I tot el que ha vingut després no ho podrà esborrar, això”
• La República va ser proclamada pel Parlament el 27 d’octubre. Això no es pot esborrar i el Parlament no la ha rebutjada. En qualsevol moment la pot activar. I això preocupa molt a l’Estat Espanyol. Ho “podem activar quan ho considerem oportú o quan les circumstàncies ens ho deixin fer”
• Tinc la sensació que des de que el tribunal alemany ha desestimat el delicte de rebel·lió tornem a dominar els tempos. Hi ha tranquil·litat i s’espera a apurar els terminis per investir president i activar el govern. La decisió d’aquest tribunal ha estat un cop molt dur pel govern espanyol i tots els seus “palmeros”

I en Vicent acaba el llibre amb un final que em va emocionar

“Un dia, espere que d’ací a molts anys, explicarem als nostres nets que vam veure a contrallum, amb la lluna al darrere, com entraven les urnes, essent nit fosca encara, blanques amb el senyal etern de les quatre barres, portades per les mans dels més valents entre nosaltres.

Un dia, espere que d’ací a molts anys, podrem ensenyar les fotografies que ens vàrem fer ... quan la República havia estat proclamada, la felicitat permesa i davant nostre s’obrien ja totes les possibilitats de canviar el nostre petit món.

Un dia, espere que d’ací a molts anys, estic segur que explicarem a la gent jove que sentim un gran enyor d’aquests anys frenètics en què ens vàrem beure la vida a glops mentre dibuixàvem en un paper en blanc la república que volíem deixar-los a ells en penyora de la nostra estima, com el regal més preuat.

Nosaltres som la generació cridada a guanyar. Som els qui ja hem guanyat la República Catalana. I som els qui ara treballarem per a fer-la realitat en el dia a dia. I, què voleu que us diga? Sí, és veritat que tenim molta sort de poder viure això que vivim”

Els fets dels mesos de setembre i octubre van marcar un abans i un després. De fet tot va començar una mica abans amb un fet tràgic i inesperat el 17 d’agost. Estem en un punt de no retorn. Hem anat massa lluny i no ens deixaran en pau. Hem de continuar endavant sense vacil·lacions. Només hi ha únic objectiu assolir la República catalana independent.